CONCLUSIONS FINALS

Aquest curs he començat a treballar com a orientadora educativa en un Institut-escola de nova creació pel que fa al 1r curs de la ESO. Això suposa molts reptes i il·lusions, ganes de començar quelcom de nou i de treballar en equip per engegar projectes, intervencions i actuacions que promoguin la cohesió, la millora de la convivencia, el desenvolupament integral de l’alumnat, el contacte i treball compartit entre les famílies i el centre educatiu. Per tant, a l’hora de realitzar el PRÀCTICUM, tenia l’objectiu  de poder treballar en quelcom que fos útil al centre i als qui hi treballem i convivim i que, a ser possible, les actuacions realitzazes i materials elaborats no suposessin com actuacions puntuals i aïllades per “cumplir amb l’expedient”, sinó que tinguessin una continuïtat i puguessin implicar al màxim possible de persones per tal que tinguessin sentit.

Per tant, i partint que una de les necessitats més evidents al centre era la necessitat de millorara les relacions entre l’alumnat, vaig desenvolupar un pla de treball/projecte d’intervenció relacionat amb la millora de la cohesió i la convivència de l’alumnat, doncs bona part d'ells presenten una manca d'habilitats socials i dificultats importants en la resolució dels conflictes que sorgeixen en el dia a dia, optant per la violència, tant física com verbal, com a forma “normalitzada”, que no habitual, de resoldre els seus conflictes.

A l’hora de plantejar-me aquest treball, vaig valorar que les actuacions a realitzar no podia dur-les a la pràctica només amb l’alumnat, sinó que calia incidir en més camps i contextos. En aquest punt, la realització del pla de treball (PAC 1)i el suport i orientació de la tutora van ser fonamentals, doncs a partir de les reunions prèvies que vam tenir, vam establir les línies principals d’actuació, el seu repartiment en un total de 4 fases, els objectius que volíem assolir i les principals actuacions i recursos. Poder planificar  va ajudar-me a saber estructurar la meva tasca i a saber què fer i com fer en cada moment, tot i els imprevistos que han anat sorgint

Algunes de les actuacions realitzades les he reflectit al blog (10 entrades, algunes d’elles reflectien més d’una sessió de treball), el desgranament de les quals m’ha permès poder reflexionar sobre l’activitat feta i el seu resultat, la valoració del procés i la possibilitat de veure possibles millores o maneres de fer-ho diferent en una altra ocasió.

Fruit del treball realitzat, m’agradaria destacar en relació a les línies d’intervenció marcades, quins factors han ajudat tant a l’èxit personal (aprenentatges personals a tot nivell) com del projecte d’intervenció en sí:

·         El treball compartit i col·laboratiu amb el professorat: tot i la disparitat d’opinions sorgides en la presa de decisons, en les valoracions realitzades o en les actuacions preses, ha estat fonamental poder consensuar accions i anar tots a una per garantir, si més no, una coherència en la línia educativa i pedagògica. Això, a la vegada, ajuda molt als alumnes a saber per on van, doncs els dóna seguretat veure com un equip de “profes” van a una.

·         Poder comptar amb un equip directiu potent, amb fort lideratge, treballador i implicat: en el nostre cas, el seu suport ha estat fonamental ja sigui a nivell organitzatiu, degut a la manca de normativa, com en el suport en les actuacions a emprendre, sensibilitzant-se amb la necessitat d’intervenir amb els nois i noies per millorar la convivència al centre. Entre altres actuacions, la seva implicació s’ha fet pal·lesa amb el treball compartitr amb la Cap d’estudis en la preparació i disseny de la’activitat relacionada amb la Dinamització de patis

·         Treball amb les famílies: tot i que aquest treball s’està fent des de principi de curs, i s’ha contemplat en el pla de treball, no s’ha pogut realitzar en la línia que havia marcat, tot i que el contacte amb elles sempre hi és. D’una banda, la reunió programada pel 3r trimestre s’ha hagut de postposar a la 1a setmana del mes de juny per no disposar de dades suficients per traspassar-los (avaluació acadèmica orientativa del 3r tr.), tot i que aprofitem aquestes reunions per parlar i traspassar-los actuacions que duem a terme amb l’alumnta per millorar les seves relacions

     D’altra banda, tampoc ha estat possible la xerrada dels mossos d’esquadra,  per dificultat de coordinació d’agendes, entre d’altres motius.

La evidència i importància d’aquests aspectes s’ha vist reflectida en l’anàlisis DAFO elaborat. Era la primera vegada que en feia un i la veritat és que ho valoro positivament, doncs és una eina de treball i reflexió important, doncs sovint no et planteges ni la meitat dels punts valorats a l’hora de fer una feina i tirar-la endavant.

Val a dir que el temps que ha durat aquest pràcticum, he viscut situacions molt satisfactòries (la majoria), i a la vegada també he viscut situacions que m’han neguitejat força, com la manca de temps/durada del pràcticum per poder tirar endavant actuacions previament planificades, la dificultat per poder-me coordinar amb el professorat en funció dels horaris que tenim, situacions i comentaris desafortunats que es donaven en les coordinacions amb els companys, alguna situació tensa amb algun alumne i família... En definitiva, situacions pròpies del dia a dia que t’ajuden a adquirir estratègies per aprendre a afrontar-les de manera diferent en properes ocasions. 

I finalment, només em queda agrair a totes les persones que han estat col·laborant perquè aquest pla de treball tirés endavant (companys, alumnes, equip directiu), doncs per engegar i tirar endavant plans, projectes i actuacions calen persones implicades, reponsables i compromeses, persones que creguin i estiminen la seva feina, i això és el que m’he trobat. Vull agrair-los també el fet que entre tots hem après, i a mi  m’han ensenyat, a saber treballar més en equip i a no funcionar tant individualment, a comprendre que el treball en equip es basa en el consens, que la riquesa de la feina està en les aportacions de tots, a respectar els diferents parers, a tenir paciència i a no neguitejar-me quan les coses no surten tal i com estan planificades, a acceptar els imprevistos que sorgeixen en el dia a dia.

I als alumnes els agraeixo que m’ensenyin dia a dia a saber escoltar i comprendre, a no jutjar, a saber marcar els límits sense enfadar-me i, sobretot, a valorar-los i saber confiar en ells. 

VALORACIÓ AMB EL PROFESSORAT I TUTORS

Al llarg d’aquesta setmana, hem aprofitat amb el professorat i tutors per valorar el possible progrés experimentat quan a la millora de la convivència entre l’alumnat degut a la realització de les activitats de dinamització de patis i al treball realitzat a les tutories per potenciar l’adquisició d’habilitats socials. Les valoracions han estat força dispars, doncs alguns professors pensen que no hi ha un canvi evident en les conductes dels nois i noies, tot i que valoren positivament les activitats alternatives de pati doncs ajudaven a “descongestionar” d’alumnat les estones d’esbarjo, doncs uns alumnes es quedaven al pati de l’ESO i els que aquell dia tenien activitats marxaven al pati de l’edifici principal. Per tant el fet que hi hagués menys alumnes concentrats en un mateix espai i en un mateix moment disminuia les estones de tensió.

D’altres, sobretot els tutors, han vist certa sensibilització després del visionat i treball de la pel·lícula “COBARDES”, doncs inicialment als alumnes els semblava una cosa molt llunyana i després d’anar aprofundint en les relacions humanes que s’hi veuen semba ser que van demostar un canvi d’actitud, sobretot cap a un company al qual tenien una mica “agobiat”. Tot i així, els canvis no poden ser massa evidents, comenten, doncs el pla de treball ha tingut una durada breu per esperar uns canvis tan significatius en l’alumnat. De tota manera, l’important és que hi hem començat a treballar i ens hi hem implicat plenament.

1. Identificació de la sessió:

Aquestes sessions s’han dut a terme al llarg dels dies 24, 25 i 27 de maig. En aquestes sessions, concretament el dia 24 i 27, vam valorar amb els tutors possibles canvis en l’alumnat. I el dia 25 de maig es va fer amb la resta d’equip docent. Amb els alumnes la realitzarem el proper dilluns a través d’un qüestionari. La durada de les sessions va ser d’una hora i escaig cada una respectivament.

2. Fites.

Els objectius que pretenia aconseguir en aquesta sessió eren:

- Reflexionar sobre la possible millora de la convivència en el centre un cop posades en pràctica les activitats de Dinamització de patis i el treball en les tutories.

- Prendre consciència del punt en el qual ens trobem nosaltres com a professors i en quin punt es troba l’alumnat.

Les activitats mitjançant les qual ho hem treballat han estat són:

- Coordinació de tutors i equip docent

- Qüestionaris avaluatius

3. Desenvolupament:

En les sessions de treball amb els tutors, vam valorar els possibles canvis i millores observades en l’alumnat. Val a dir, però, que en aquestes últimes sessions l’avaluació s’ha fet més a nivell formal o avaluació final, doncs després de les activitats sempre feiem una valoració sobre com havia anat, com havia funcionat amb l’alumnat i com aquest havia repost i com ells, com a tutors, s’havien sentit.

Vam comentar que al llarg de les sessions, principalment a les que es treballava les habilitats cognitives a partir del material d’en Manuel Segura, l’alumnat es mostrava participatiu, el treball en petit grup era interessant i aportaven reflexions molt enriquidores. El treball amb la pel·lícula “COBARDES” també va ser molt gratificant, doncs l’alumnat incialment no connectava amb el film, ho veien com una cosa llunyana, com que aquell tipus de conductes no les identificaven en el seu entorn immediat.  A través del treball realitzat, va ser curiós el canvi de posicionament de molts dels nois i noies i com després sabien identificar, però sense arribar a l’extrem, algunes de les conductes del film.

De tota manera van apuntar que no es podien esperar canvis signficatius amb el poc temps que feia que s’estava treballant, tot i que valoraven positivament el fet d’haver iniciat un treball en aquesta línia, a més a més de valorar la importància de contnuar-ho l’any vinent, tant amb els nous alumnes d 1r com als que faran 2n.

Vam acabar la sessió responent a un petit qüestionari valoratiu del treball realitzat

En la sessió de treball amb el professorat, tutors inclosos com a part d’equip docent, es van valorar dos aspectes: d’una banda les Dinamitzacions de pati, i per l’altre el canvi en l’alumnat.

Quan a l’activitat de Dinamització de patis, el conjunt de professors la van valorar positivament, principalment perquè les estones d’esbarjo es descongestionaven d’alumnes i es respirava més tranquil·litat, doncs havien minvat les baralles, provocacions i conflictes. Tot i així, 3 professors van valorar que, tot i no observar-se canvis excessivament significatius, els dies que hi havis més alumnat al pati (el dia que coincidia amb l’activitat d’escacs) es respirava un ambient més distès.

Quan a la detecció de possibles millores en l’actitud de l’alumnat, van convenir que no havien detectat cap millora significativa, fins i tot que el seu comportament havia empitjorat, doncs feia molta calor i bona part dels alumnes ja “auguraven” l’estiu “a la vuelta de la esquina” i estaven “molt revolucionats”.

Tot i així van haver 3 professors que, tot i estar d’acord amb aquestes observacions, valoraven que els canvis no podien ser tan ràpids ni significatius, però que no podíem passar per alt el canvi experimentat des de l’inici de curs fins ara, doncs això és el que transmetíem als alumnes: no heu canviat. Però, si nosaltres ho acompanyavem amb una actitud d’escolta, d’ànims, de confiança i valoració dels seus esforços i les petites millores del dia a dia, els podriem ajudar a assolir les fites proposades.

Finalment, vam acabar la sessió responent a un petit qüestionari valoratiu sobre les activitats realitzades i possibles canvis detectats.

4. Recursos:

Els principals recursos emprats han estat:

- La coordinació amb els tutors i l’equip docent .

- Qüestionaris avaluatius.

5. Avaluació:

 La valoració que en faig es força positiva, doncs cada un dels membres de l’equip docent, va exposar amb claredat la seva opinió. Tot i així, sabien greu alguns dels comentaris que molts companys anaven manifestant, sobretot aquels que reflectien una actitud de queixa constant i de manca de valoració als nois i noies. Em dóna la sensació que és com si esperessin que canviessin per “remissió espontània”, sense que per la nostra banda calgués fer cap mena d’esforç i implicació.

És cert que la maca de temps, o la brevetat del pràcticum, i els imprevistos sorgits han dificultat que es puguessin fer més actuacions i que els resultats d’aquestes encara no són prou evidents, però si no aprenem a valorar als nostres alumnes, a comprendre la seva sitiació particular sense salvar-los i sobrepotegir-los, a veure’ls com a persones individuals i úniques, amb les seves virtuds i defectes, a confiar en ells i a posar-los límits, és complicat que els puguem ajudar en el seu procés d’aprenentatge i desenvolupament integral..

6. Observacions:

Penso que l’important de tot plegat, de tot aquest procés, és haver iniciat en el centre unes actuacions per treballar amb el professorat i l’alumnat, les quals, donada la seva acceptació tindran una continuïtat el curs vinent. 

FASE 4: AVALUACIÓ DELS RESULTATS

DATA: 24 al 30 de maig                                                  HORES: 10

1. OBJECTIUS

§          Avaluar els resultats obtinguts al llarg del procés i fases precedents. §         Autoavaluar-se els diferents agents implicats en aquest procés (tutors, alumnes i dinamitzadors). §         Valorar evolució dels 2 alumnes que tenen un seguiment des de l’EAP. §         Realitzar reunió trimestral amb les famílies i traspàs d’informació. §         Promoure xerrades educatives per a les famílies (mossos d’esquadra)

En aquesta última fase el que pretenc és fer una avaluació dels resultas obtinguts amb les actuacions relitzades a les fases precedents. Mitjançant l’us de qüestionaris autoavaluatius, he pretès recollir les avaluacions dels diferents agents implicats en aquest pla de treball, com són l’alumnat, el professorat i els dinamitzadors de pati.

També cal dir que dues de les actuacions previstes per aquesta fase al final no es podran dur a terme, si més no una d’elles dins el període marcat en el pla de treball:

·         Quan a la xerrada per a les famílies, després de parlar amb els mossos d’esquadra, vam acordar fer-la el curs vinent doncs, d’una banda, per qüestions d’agenda ens era complicat trobar un dia que ens anès a tots bé. A més a més, els temes que ells tenen per treballar amb els pares els tenien seleccionats per cursos i temàtiques i, la xerrada sobre el bullyng la tenen contemplada a 4t de l’ESO.

·         Quan a la realització de la reunió trimestral amb les famílies, es realitzarà una mica més endavant (a la segona setmana del mes de juny, acordat aiixí tamé amb la directora del centre) i no dins del període de realització del pràcticum tal i com havia planteja, doncs estem començant a realitzar els examens del 3r trimestre i encara no tenim dades suficients (vaja, les notes de la majoria de matèries) com per convocar-los i fer una reunió i comentar globalment els aspectes acadèmics i de convivència dels seus fills i filles, tant a nivell individual com de grup.

La resta d’actuacions, bàsicament lligades a l’avaluació del procés de millora de l’alumnat quan a la millora de les habilitats socials i en la resolució de conflictes, s’estan duent a terme seqüencialment. Mitjançant les coordinaciona establertes amb el professorat i sobretot amb els tutors, anem valorant el progrés de l’alumnat. Amb els tutors, després de la realització d’activitats de tutoria fem una valoració sobre la seva utilitat per l’assoliment dels objectius marcats, la participació i aprtacions de l’alumnat, i en porto un seguiment.

ANÀLISIS DAFO

DEBILITATS, FORTALESES, AMENACES I OPORTUNITATS EN EL PROCÉS D’IMPLEMENTACIÓ DEL PLA DE TREBALL

Millora de la cohesió social i la convivencia: adquisició d’habilitats socials i estratègies per a la resolució de conflictes a 1r d’ESO

El tipus de treball que guia el meu pràcticum es concreta en una proposta d’intervenció en l’institut-escola de nova creació on treballo. Aquesta proposta d’intervenció implica un treball amb el professorat i l’alumnat, concretament a un grup de nois/es de 1r d’ESO per tal de millorar la cohesió i la convivència, doncs bona part d'ells presenten una manca d'habilitats socials i dificultats importants en la resolució dels conflictes que sorgeixen en el dia a dia, optant per la violència, tant física com verbal, com a forma “normalitzada”, que no habitual, de resoldre els seus conflictes. La necessitat de realitzar una intervenció en aquest nivell és evident, doncs de no ser així, poden adquirir uns hàbits i conductes que no els afavoriran en les seves relacions presents amb el grup i que es podrien fer extensives en les seves relacions quotidianes fora del centre.

Les actuacions dissenyades per a aquesta proposta d’intervenció s’encaminaran cap a la millora de la convivència entre l’alumnat de 1r d’ESO, i  es concreten en:

1. Disseny, adaptació i aplicació d’activitats de tutoria a partir del Programa de Competència Social d’en Manuel Segura, amb l’objectiu de treballar amb l’alumnat d’ajudar-los a desenvolupar habilitats cognitives, el raonament moral i les habilitats socials que els permetran viure i conviure.

2. Elaboració d’un protocol de conducta, en el qual es contemplessin de manera clara i entenedora les actuacions i mesures a dur a terme pel professorat amb aquell alumnat que manifestés alteracions conductuals o conductes disruptives al centre.  Amb aquest protocol és pretén unificar criteris i promoure l’anar tot el professorat a una davant d’alumnat i de situacions conflictives. I, a la vegada, també volem concretar algunes consideracions generals per al treball amb l’alumne.

3. Aplicació d’activitats alternatives de pati, per dinamitzar els patis mitjançant el joc col·lectiu i el treball dels valors que implica aquest tipus de joc

Per dur a terme aquest treball estem realitzant un treball col·laboratiu i compartit amb tant amb l’equip directiu i professorat com amb la tutora del pràcticum en l’elaboració de materials i consensuant actuacions.

ANÀLISIS DAFO

 A NIVELL INTERN

DEBILITATS

FORTALESES

Manca de temps suficient per dur a terme totes les accions plantejades. Dificultat per coordinar-nos i trobar hores en comú amb el professorat tant de l’ESO com amb els de Primària(HORARIS). Diferents estils educatius del professorat. Manca de formació del professorat en temes de convivència. Manca d’estratègies i recursos pedagògics per part del professorat per gestionar els conflictes i conductes disruptives. Manca de materials i recursos per treballar de manera eficaç. Manca de recursos materials a l’institut. Sobrecàrrega del professorat (un mateix professor dóna 5 matèries diferents); per tant és normal que els professorat li sigui més feixuc dur a terme segons quines actuacions. Estructura de l’edifici: l’Institut està ubicat en 3 mòduls prefabricats separats de l’edifici principal. De manera que quan han de realitzar les activitats alternatives de pati han de desplaçar-se a l’edifici principal.)

Al ser un centre de nova creació tenim possibilitats d’innovar i partint de les nostres característiques i necessitats. Només tenim un grup d’ESO, i això dóna més possibilitats de planificar actuacions i continuar-les. Suport de l’equip directiu. Treball compartit, col·laboratiu i des del consens amb el professorat. Bona disposició del professorat en el treball, doncs veiem les necessitats existents i la importància d’anar tos a una. No hi ha absentisme ni faltes d’assistència del professorat. Implicació de bona part de l’alumnat en les activitats proposades. L’existència de  les 3 etapes educatives en un mateix centre facilita la continuïtat de les actuacions. Col·laboració i suport de bona part de les famílies

A NIVELL EXTERN

AMENACES

OPORTUNITATS

Manca de normativa en relació als instituts-escola. L’administració ens ha deixat una mica de racó. Plantilla no definitiva (mobilitat del professorat). Manca de professorat en relació a la ràtio. Mobilitat de l’alumnat (per exemple, aquest 3r trimestre han marxat 3 alumnes del centre) Entorn socio-cultural baix. Famílies d’alt risc social. Poca relació dels alumnes fora del centre i cert risc d’exclusió social. En les relacions que l’alumnat estableix fora del centre, també estan normalitzades les conductes violentes Situació geogràfica llunyana i complicada. Manca d’entitats i associacions vinculades a la joventut perquè els noi/es puguin establir contactes i vincles en el seu temps d’oci.

Al formar part d’un PAC, possibilitat d’innovar en funció de les  característiques i necessitats de l’alumnat i centre. Poder demanar participar en el projecte de Mediació Escolar de cara al curs vinent. Col·laboració i suport en temes de convivència d’un institut molt proper al nostre. Participació en el PAC (Pla d’Autonomia de Centre). Implicació activa i constructiva des de l’EAP (treball compartit amb la tutora del pràcticum). Bona relació amb l’Ajuntament del municipi (ens han facilitat els dinamitzadors de pati)

ESTRATÈGIES

1. ESTRATÈGIES OFENSIVES: suposen aprofitar tant les fortaleses com les oportunitats per aconseguir el nostre objectiu.

1)  Aprofitar el suport i implicació de l’equip directiu, del professorat i dels professionals externs     (Tutora de l’EAP) per aconseguir els objectius marcats.

2)  Promoure el treball compartit i col·laboratiu amb el professorat mitjançant les coordinacions.

3)  Continuació d’aquest treball al curs vinent, ja com a continuació de l’iniciat com començar nou amb els alumnes que vindran a 1r d’ESO.

4)  Formar part d’un PAC, la qual cosa ens permet poder treballar i introduir actuacions en funció de les necessitats que ens trobem, a més a més de tenir una dotació econòmica que ens pot ser d’utilitat per adquirir recursos materials.

5) Aprofitar les bones relacions amb l’ajuntament per treballar i coordinar-nos per mirar de treballar en la formació d’associacions o entitats relacionades amb el lleure per tal que l’alumnat i jovent tinguin espais comuns on compartir.

2. ESTRATÈGIES DEFENSIVES: suposen utilitzar les fortaleses del centre per contrarestar les amenaces. 

1)    El suport que tenim de les famílies és fonamental per la millora de les relacions en el centre. Per tant cal continuar treballant en aquets línia de contacte i comunicació amb les famílies. Com?

a)    Reunions trimestrals per comentar l’evolució de l’alumnat a nivell individual i grupal, tant a nivell acadèmic com conductual i relacional, per compartir neguits i objectius, intercanviar opinions, traspassar novetats i propostes i demanar-los sempre la seva col·laboració per anar tots a una, per treballar tots a partir d’una coherència en l’educació dels seus fills/es...).

b)    Xerrades de diferents professionals sobre aquells aspectes que com a pares els puguin amoinar donada l’edat dels seus fills.

c)    Tutories individuals, ja sigui amb el tutor del fill/a com amb qualsevol altre professorat.

2)    Bona predisposició de l’alumnat vers la realització d’activitats:

a)     les activitats no suposen un treball sobre cap alumne en concret sinó un treball del grup en general. Per tant, fomentant o a partir de la cohesió grupal existent, i de la bona relació que tenim amb ells, podem realitzar activitats que potenciïn la seva implicació.

b)    De cara a cursos posteriors, si podem formar part d’un projecte de mediació, la seva implicació com a mediadors seria altament positiva.

3)  El treball realitzat amb l’alumnat (tutories, dinamitzacions de pati...) podria compensar la mobilitat del professorat, doncs ells ja serien coneixedors del treball a realitzar.

4)  El suport i orientació de l’equip directiu davant la manca de normativa relacionada amb els instituts escola i l’abandó de l’administració educativa.

3. ESTRATÈGIES DE REORIENTACIÓ: pretenen superar les debilitats aprofitant les oportunitats que ofereix l’entorn.


1) Poder introduir al centre el Projecte de Mediació escolar. D’aquesta manera el professorat podríem rebre formació en temes de convivència i, a la vegada, fer una reflexió sobre el nostre estil educatiu, adquirint estratègies i recursos nous i diferents per gestionar els conflictes de manera positiva
2) Mentre no puguem formar part d’aquest projecte, és important assessorar-nos i compartir amb un centre proper al nostre (Institut Antoni Ballester, de Mont-Roig del Camp), el qual té molta experiència i rodatge en temes de mediació i convivència

4. ESTRATÈGIES DE SUPERVIVÈNCIA: davant les debilitats i amenaces les quals s’enfronta el centre, és necessari optar per un canvi per superar ambdues situacions.

1) Poder continuar amb les actuacions engegades aquest curs de cara al curs vinent, tant pels alumnes que cursaran 2n de l’ESO com pels que entren de nou a 1r.

2) Poder introduir la Mediació com a eina de resolució de conflictes, com a eina per fer replantejar-nos el nostre posicionament com a professorat, el posicionament de l’alumnat i com a eina d’aprenentatge de noves estratègies i recursos.

3) Introduir en el centre el treball de la convivència des de l’Educació Infantil, per tal de d’actuar amb prevenció i poder donar continuïtat als projectes.

PREVISIÓ DE MEDIACIÓ: JORNADA DE CONVIVÈNCIA ENTRE L’ALUMNAT I EL PROFESSORAT MEDIADORS

 El passat dijous 12 de maig, de manera totalment no prevista i sense estar contemplada en el PRACTICUM, vam acudir a unes Jornada de Convivència entre l’alumnat i el professorat mediadors al Complex Educatiu de Tarragona. Tot i que al nostre centre no tenim encara aquest programa, aprofitant el treball realitzat amb el Pràcticum i l’objectiu de cara al curs vinent de començar a treballar en aquesta línia, amb la directora vam valorar la possibilitat de començar a entrar en contacte amb aquest món i manera de resoldre els conflictes assistint-hi no només algun professor, sinó també l’alumnat.

1. Identificació de la sessió:

Així doncs, més que una sessió programada va ser una experiència compartida amb l’alumnat el passat dijous 12 de maig al Complex Educatiu de Tarragona. Aquesta Jornada va iniciar-se a les 10:30 del matí i va finalitzar a les 4:00 de la tarda. Hi vam assistir la directora del centre i jo mateixa, com a representant de l’Institut i, a la vegada, com a orientadora educativa. I un grup de 9 alumnes escollits pels tutors. Tots vam anar-hi a aprendre i a compartir experiències per tal de, de cara al curs vinent, començar a introduir el treball de la mediació al centre, en la qual hi estan implicats alumnat i professorat.

2. Fites

Els objectius de la Jornada eren:

- Reflexionar sobre la millora de la convivència a través de la cultura de la mediació en la resolució de conflictes.

- Impulsar el compromís i la participació dels i les joves als centres educatiu i la societat.

- Compartir experiències i conèixer bones pràctiques del territori.

Els objectius que preteníem aconseguir amb l’assistència a aquesta Jornada eren:

- Conèixer el món de la mediació a través de les experiències aportades per part dels diferents professionals i alumnat participant.

- Conèixer de manera directa experiències relacionades amb el món de la mediació.

- Posar en contacte i motivar a l’alumnat envers aquest recurs a l’hora de gestionar els conflictes.

3. Desenvolupament:

Tot i no participar en cap programa de mediació, des del Departament d’Ensenyament ens va arribar al centre un correu convidant-nos a inscriure’ns a unes jornades de convivència entre l’alumnat professorat mediadors al Complex Educatiu de Tarragona.

D’entrada vam pensar no assistir-hi, doncs estava anava dirigit a aquells centres on hi havia el recurs de la mediació funcionant.

Però, donat el treball que estem realitzant en el pràcticum (doncs entenc que és un treball que realitzem professorat, equip directiu i alumnat plegats), de la necessitat que els alumnes aprenguin a gestionar els seus conflictes de manera dialògica i del plantejament sorgit de poder introduir la mediació a d’institut, amb la directora vam pensar que seria una bona idea assistir a les jornades amb alumnat per tal de conèixer de primera mà en què consisteix la mediació. Ara calia comentar-ho a l’equip docent.

 En una Reunió d’Equip Docent es va plantejar aquesta possibilitat i a tots els va semblar positiu. Per tant, un cop decidit, amb els tutors vam concretar quins serien els alumnes, tant d’un curs com de l’altre, que estaria bé que hi assistissin, escollint 9 alumnes en total. Els alumnes van portar-nos l’autorització de les famílies i el dia 12 vam assistir a la Jornada.

La jornada va iniciar-se amb la conferència “Convivència i Mediació” a càrrec de Ester Salas, en la qual, de manera amena i amb un contingut entenedor i ajustat a l’edat de l’alumnat, va parlar de la convivència i de com aprendre a conviure plegats, no només als centres educatius, sinó en societat.

A continuació, els nois i noies van assistir a uns tallers als quals s’havien apuntat prèviament, tallers preparats per l’alumnat i professorat de la jornada. Els nostres alumnes es van repartir en 2 tallers: el Taller de música i el Taller de Murals.

En acabar els tallers, tant els alumnes com nosaltres dues, vam portar l’entrepà de casa i vam dinar (i riure) plegats.I ja per acabar la jornada, es va donar a cada alumne i professor assistent un diploma agraint el seu treball com a mediador allí on estés.

4. Recursos:

Els principals recursos emprats han estat:

- La coordinació amb l’equip docent per valorar la necessitat d’assistència a la Jornada.

- Coordinació amb els tutors per consensuar l’alumnta idoni per assistir a la jornada.

5. Avaluació:

La valoració que en faig es força positiva, doncs alguns alumnes van arribar al centre plantejant-se “i això de la mediació, com funciona? I nosaltres, també podem ser mediadors? I què s’ha de fer?”. D’altres, van aprofitar més aquesta sortida per divertir-se i distreure’s en altres coses. Tot i la simplicitat i proximitat del contingut de la conferència de l’Ester, alguns alumnes semblava que no acabaven d’entendre-ho i, consegüentment, no van prestar massa atenció al que exposava.

De tota manera, és la primera vegada que aquests alumnes acudeixen a jornades d’aquesta mena i estaven més pendents de les novetats i altres detalls que dels continguts en sí. Val a dir també, que aquesta jornada estava destinada a alumat més gran (3r i 4t de l’ESO, principalment, tot i que també hi havia centres que van acudir amb alumnat de 2n de la ESO; nosaltres vam ser l’únic centre que va assistir amb alumnat de 1r d’ESO).

6. Observacions:

Vaig tornar força satisfeta de la jornada, tot i la sensació que alguns alumnes no ho van saber aprofitar, doncs penso que molts d’ells no acaben de ser conscients de la necessitat d’aprendre a relacionar-se de manera diferent, doncs és un hàbit i una manera de comportar-se i relacionar-se totalment instaurada i normalitzada

Tot i així, penso que poc a poc i bona lletra, “sin prisa, pero sin pausa” i amb el dia a dia, l’exemple, la paciència, la comprensió, l’escolta empàtica i el treball compartit de tots plegats, ho aconseguirem.