VALORACIÓ AMB EL PROFESSORAT I TUTORS

Al llarg d’aquesta setmana, hem aprofitat amb el professorat i tutors per valorar el possible progrés experimentat quan a la millora de la convivència entre l’alumnat degut a la realització de les activitats de dinamització de patis i al treball realitzat a les tutories per potenciar l’adquisició d’habilitats socials. Les valoracions han estat força dispars, doncs alguns professors pensen que no hi ha un canvi evident en les conductes dels nois i noies, tot i que valoren positivament les activitats alternatives de pati doncs ajudaven a “descongestionar” d’alumnat les estones d’esbarjo, doncs uns alumnes es quedaven al pati de l’ESO i els que aquell dia tenien activitats marxaven al pati de l’edifici principal. Per tant el fet que hi hagués menys alumnes concentrats en un mateix espai i en un mateix moment disminuia les estones de tensió.

D’altres, sobretot els tutors, han vist certa sensibilització després del visionat i treball de la pel·lícula “COBARDES”, doncs inicialment als alumnes els semblava una cosa molt llunyana i després d’anar aprofundint en les relacions humanes que s’hi veuen semba ser que van demostar un canvi d’actitud, sobretot cap a un company al qual tenien una mica “agobiat”. Tot i així, els canvis no poden ser massa evidents, comenten, doncs el pla de treball ha tingut una durada breu per esperar uns canvis tan significatius en l’alumnat. De tota manera, l’important és que hi hem començat a treballar i ens hi hem implicat plenament.

1. Identificació de la sessió:

Aquestes sessions s’han dut a terme al llarg dels dies 24, 25 i 27 de maig. En aquestes sessions, concretament el dia 24 i 27, vam valorar amb els tutors possibles canvis en l’alumnat. I el dia 25 de maig es va fer amb la resta d’equip docent. Amb els alumnes la realitzarem el proper dilluns a través d’un qüestionari. La durada de les sessions va ser d’una hora i escaig cada una respectivament.

2. Fites.

Els objectius que pretenia aconseguir en aquesta sessió eren:

- Reflexionar sobre la possible millora de la convivència en el centre un cop posades en pràctica les activitats de Dinamització de patis i el treball en les tutories.

- Prendre consciència del punt en el qual ens trobem nosaltres com a professors i en quin punt es troba l’alumnat.

Les activitats mitjançant les qual ho hem treballat han estat són:

- Coordinació de tutors i equip docent

- Qüestionaris avaluatius

3. Desenvolupament:

En les sessions de treball amb els tutors, vam valorar els possibles canvis i millores observades en l’alumnat. Val a dir, però, que en aquestes últimes sessions l’avaluació s’ha fet més a nivell formal o avaluació final, doncs després de les activitats sempre feiem una valoració sobre com havia anat, com havia funcionat amb l’alumnat i com aquest havia repost i com ells, com a tutors, s’havien sentit.

Vam comentar que al llarg de les sessions, principalment a les que es treballava les habilitats cognitives a partir del material d’en Manuel Segura, l’alumnat es mostrava participatiu, el treball en petit grup era interessant i aportaven reflexions molt enriquidores. El treball amb la pel·lícula “COBARDES” també va ser molt gratificant, doncs l’alumnat incialment no connectava amb el film, ho veien com una cosa llunyana, com que aquell tipus de conductes no les identificaven en el seu entorn immediat.  A través del treball realitzat, va ser curiós el canvi de posicionament de molts dels nois i noies i com després sabien identificar, però sense arribar a l’extrem, algunes de les conductes del film.

De tota manera van apuntar que no es podien esperar canvis signficatius amb el poc temps que feia que s’estava treballant, tot i que valoraven positivament el fet d’haver iniciat un treball en aquesta línia, a més a més de valorar la importància de contnuar-ho l’any vinent, tant amb els nous alumnes d 1r com als que faran 2n.

Vam acabar la sessió responent a un petit qüestionari valoratiu del treball realitzat

En la sessió de treball amb el professorat, tutors inclosos com a part d’equip docent, es van valorar dos aspectes: d’una banda les Dinamitzacions de pati, i per l’altre el canvi en l’alumnat.

Quan a l’activitat de Dinamització de patis, el conjunt de professors la van valorar positivament, principalment perquè les estones d’esbarjo es descongestionaven d’alumnes i es respirava més tranquil·litat, doncs havien minvat les baralles, provocacions i conflictes. Tot i així, 3 professors van valorar que, tot i no observar-se canvis excessivament significatius, els dies que hi havis més alumnat al pati (el dia que coincidia amb l’activitat d’escacs) es respirava un ambient més distès.

Quan a la detecció de possibles millores en l’actitud de l’alumnat, van convenir que no havien detectat cap millora significativa, fins i tot que el seu comportament havia empitjorat, doncs feia molta calor i bona part dels alumnes ja “auguraven” l’estiu “a la vuelta de la esquina” i estaven “molt revolucionats”.

Tot i així van haver 3 professors que, tot i estar d’acord amb aquestes observacions, valoraven que els canvis no podien ser tan ràpids ni significatius, però que no podíem passar per alt el canvi experimentat des de l’inici de curs fins ara, doncs això és el que transmetíem als alumnes: no heu canviat. Però, si nosaltres ho acompanyavem amb una actitud d’escolta, d’ànims, de confiança i valoració dels seus esforços i les petites millores del dia a dia, els podriem ajudar a assolir les fites proposades.

Finalment, vam acabar la sessió responent a un petit qüestionari valoratiu sobre les activitats realitzades i possibles canvis detectats.

4. Recursos:

Els principals recursos emprats han estat:

- La coordinació amb els tutors i l’equip docent .

- Qüestionaris avaluatius.

5. Avaluació:

 La valoració que en faig es força positiva, doncs cada un dels membres de l’equip docent, va exposar amb claredat la seva opinió. Tot i així, sabien greu alguns dels comentaris que molts companys anaven manifestant, sobretot aquels que reflectien una actitud de queixa constant i de manca de valoració als nois i noies. Em dóna la sensació que és com si esperessin que canviessin per “remissió espontània”, sense que per la nostra banda calgués fer cap mena d’esforç i implicació.

És cert que la maca de temps, o la brevetat del pràcticum, i els imprevistos sorgits han dificultat que es puguessin fer més actuacions i que els resultats d’aquestes encara no són prou evidents, però si no aprenem a valorar als nostres alumnes, a comprendre la seva sitiació particular sense salvar-los i sobrepotegir-los, a veure’ls com a persones individuals i úniques, amb les seves virtuds i defectes, a confiar en ells i a posar-los límits, és complicat que els puguem ajudar en el seu procés d’aprenentatge i desenvolupament integral..

6. Observacions:

Penso que l’important de tot plegat, de tot aquest procés, és haver iniciat en el centre unes actuacions per treballar amb el professorat i l’alumnat, les quals, donada la seva acceptació tindran una continuïtat el curs vinent.