CONCLUSIONS FINALS

Aquest curs he començat a treballar com a orientadora educativa en un Institut-escola de nova creació pel que fa al 1r curs de la ESO. Això suposa molts reptes i il·lusions, ganes de començar quelcom de nou i de treballar en equip per engegar projectes, intervencions i actuacions que promoguin la cohesió, la millora de la convivencia, el desenvolupament integral de l’alumnat, el contacte i treball compartit entre les famílies i el centre educatiu. Per tant, a l’hora de realitzar el PRÀCTICUM, tenia l’objectiu  de poder treballar en quelcom que fos útil al centre i als qui hi treballem i convivim i que, a ser possible, les actuacions realitzazes i materials elaborats no suposessin com actuacions puntuals i aïllades per “cumplir amb l’expedient”, sinó que tinguessin una continuïtat i puguessin implicar al màxim possible de persones per tal que tinguessin sentit.

Per tant, i partint que una de les necessitats més evidents al centre era la necessitat de millorara les relacions entre l’alumnat, vaig desenvolupar un pla de treball/projecte d’intervenció relacionat amb la millora de la cohesió i la convivència de l’alumnat, doncs bona part d'ells presenten una manca d'habilitats socials i dificultats importants en la resolució dels conflictes que sorgeixen en el dia a dia, optant per la violència, tant física com verbal, com a forma “normalitzada”, que no habitual, de resoldre els seus conflictes.

A l’hora de plantejar-me aquest treball, vaig valorar que les actuacions a realitzar no podia dur-les a la pràctica només amb l’alumnat, sinó que calia incidir en més camps i contextos. En aquest punt, la realització del pla de treball (PAC 1)i el suport i orientació de la tutora van ser fonamentals, doncs a partir de les reunions prèvies que vam tenir, vam establir les línies principals d’actuació, el seu repartiment en un total de 4 fases, els objectius que volíem assolir i les principals actuacions i recursos. Poder planificar  va ajudar-me a saber estructurar la meva tasca i a saber què fer i com fer en cada moment, tot i els imprevistos que han anat sorgint

Algunes de les actuacions realitzades les he reflectit al blog (10 entrades, algunes d’elles reflectien més d’una sessió de treball), el desgranament de les quals m’ha permès poder reflexionar sobre l’activitat feta i el seu resultat, la valoració del procés i la possibilitat de veure possibles millores o maneres de fer-ho diferent en una altra ocasió.

Fruit del treball realitzat, m’agradaria destacar en relació a les línies d’intervenció marcades, quins factors han ajudat tant a l’èxit personal (aprenentatges personals a tot nivell) com del projecte d’intervenció en sí:

·         El treball compartit i col·laboratiu amb el professorat: tot i la disparitat d’opinions sorgides en la presa de decisons, en les valoracions realitzades o en les actuacions preses, ha estat fonamental poder consensuar accions i anar tots a una per garantir, si més no, una coherència en la línia educativa i pedagògica. Això, a la vegada, ajuda molt als alumnes a saber per on van, doncs els dóna seguretat veure com un equip de “profes” van a una.

·         Poder comptar amb un equip directiu potent, amb fort lideratge, treballador i implicat: en el nostre cas, el seu suport ha estat fonamental ja sigui a nivell organitzatiu, degut a la manca de normativa, com en el suport en les actuacions a emprendre, sensibilitzant-se amb la necessitat d’intervenir amb els nois i noies per millorar la convivència al centre. Entre altres actuacions, la seva implicació s’ha fet pal·lesa amb el treball compartitr amb la Cap d’estudis en la preparació i disseny de la’activitat relacionada amb la Dinamització de patis

·         Treball amb les famílies: tot i que aquest treball s’està fent des de principi de curs, i s’ha contemplat en el pla de treball, no s’ha pogut realitzar en la línia que havia marcat, tot i que el contacte amb elles sempre hi és. D’una banda, la reunió programada pel 3r trimestre s’ha hagut de postposar a la 1a setmana del mes de juny per no disposar de dades suficients per traspassar-los (avaluació acadèmica orientativa del 3r tr.), tot i que aprofitem aquestes reunions per parlar i traspassar-los actuacions que duem a terme amb l’alumnta per millorar les seves relacions

     D’altra banda, tampoc ha estat possible la xerrada dels mossos d’esquadra,  per dificultat de coordinació d’agendes, entre d’altres motius.

La evidència i importància d’aquests aspectes s’ha vist reflectida en l’anàlisis DAFO elaborat. Era la primera vegada que en feia un i la veritat és que ho valoro positivament, doncs és una eina de treball i reflexió important, doncs sovint no et planteges ni la meitat dels punts valorats a l’hora de fer una feina i tirar-la endavant.

Val a dir que el temps que ha durat aquest pràcticum, he viscut situacions molt satisfactòries (la majoria), i a la vegada també he viscut situacions que m’han neguitejat força, com la manca de temps/durada del pràcticum per poder tirar endavant actuacions previament planificades, la dificultat per poder-me coordinar amb el professorat en funció dels horaris que tenim, situacions i comentaris desafortunats que es donaven en les coordinacions amb els companys, alguna situació tensa amb algun alumne i família... En definitiva, situacions pròpies del dia a dia que t’ajuden a adquirir estratègies per aprendre a afrontar-les de manera diferent en properes ocasions. 

I finalment, només em queda agrair a totes les persones que han estat col·laborant perquè aquest pla de treball tirés endavant (companys, alumnes, equip directiu), doncs per engegar i tirar endavant plans, projectes i actuacions calen persones implicades, reponsables i compromeses, persones que creguin i estiminen la seva feina, i això és el que m’he trobat. Vull agrair-los també el fet que entre tots hem après, i a mi  m’han ensenyat, a saber treballar més en equip i a no funcionar tant individualment, a comprendre que el treball en equip es basa en el consens, que la riquesa de la feina està en les aportacions de tots, a respectar els diferents parers, a tenir paciència i a no neguitejar-me quan les coses no surten tal i com estan planificades, a acceptar els imprevistos que sorgeixen en el dia a dia.

I als alumnes els agraeixo que m’ensenyin dia a dia a saber escoltar i comprendre, a no jutjar, a saber marcar els límits sense enfadar-me i, sobretot, a valorar-los i saber confiar en ells.