Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris DAFO. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris DAFO. Mostrar tots els missatges

dimarts, 17 de maig del 2011

ANÀLISIS DAFO

DEBILITATS, FORTALESES, AMENACES I OPORTUNITATS EN EL PROCÉS D’IMPLEMENTACIÓ DEL PLA DE TREBALL

Millora de la cohesió social i la convivencia: adquisició d’habilitats socials i estratègies per a la resolució de conflictes a 1r d’ESO
El tipus de treball que guia el meu pràcticum es concreta en una proposta d’intervenció en l’institut-escola de nova creació on treballo. Aquesta proposta d’intervenció implica un treball amb el professorat i l’alumnat, concretament a un grup de nois/es de 1r d’ESO per tal de millorar la cohesió i la convivència, doncs bona part d'ells presenten una manca d'habilitats socials i dificultats importants en la resolució dels conflictes que sorgeixen en el dia a dia, optant per la violència, tant física com verbal, com a forma “normalitzada”, que no habitual, de resoldre els seus conflictes. La necessitat de realitzar una intervenció en aquest nivell és evident, doncs de no ser així, poden adquirir uns hàbits i conductes que no els afavoriran en les seves relacions presents amb el grup i que es podrien fer extensives en les seves relacions quotidianes fora del centre.
Les actuacions dissenyades per a aquesta proposta d’intervenció s’encaminaran cap a la millora de la convivència entre l’alumnat de 1r d’ESO, i  es concreten en:

  1. Disseny, adaptació i aplicació d’activitats de tutoria a partir del Programa de Competència Social d’en Manuel Segura, amb l’objectiu de treballar amb l’alumnat d’ajudar-los a desenvolupar habilitats cognitives, el raonament moral i les habilitats socials que els permetran viure i conviure.
  1. Elaboració d’un protocol de conducta, en el qual es contemplessin de manera clara i entenedora les actuacions i mesures a dur a terme pel professorat amb aquell alumnat que manifestés alteracions conductuals o conductes disruptives al centre.  Amb aquest protocol és pretén unificar criteris i promoure l’anar tot el professorat a una davant d’alumnat i de situacions conflictives. I, a la vegada, també volem concretar algunes consideracions generals per al treball amb l’alumne.
  1. Aplicació d’activitats alternatives de pati, per dinamitzar els patis mitjançant el joc col·lectiu i el treball dels valors que implica aquest tipus de joc
Per dur a terme aquest treball estem realitzant un treball col·laboratiu i compartit amb tant amb l’equip directiu i professorat com amb la tutora del pràcticum en l’elaboració de materials i consensuant actuacions.
ANÀLISIS DAFO

 A NIVELL INTERN

DEBILITATS
FORTALESES
  • Manca de temps suficient per dur a terme totes les accions plantejades.
  • Dificultat per coordinar-nos i trobar hores en comú amb el professorat tant de l’ESO com amb els de Primària(HORARIS).
  • Diferents estils educatius del professorat.
  • Manca de formació del professorat en temes de convivència.
  • Manca d’estratègies i recursos pedagògics per part del professorat per gestionar els conflictes i conductes disruptives.
  • Manca de materials i recursos per treballar de manera eficaç.
  • Manca de recursos materials a l’institut.
  • Sobrecàrrega del professorat (un mateix professor dóna 5 matèries diferents); per tant és normal que els professorat li sigui més feixuc dur a terme segons quines actuacions.
  • Estructura de l’edifici: l’Institut està ubicat en 3 mòduls prefabricats separats de l’edifici principal. De manera que quan han de realitzar les activitats alternatives de pati han de desplaçar-se a l’edifici principal.)
  • Al ser un centre de nova creació tenim possibilitats d’innovar i partint de les nostres característiques i necessitats.
  • Només tenim un grup d’ESO, i això dóna més possibilitats de planificar actuacions i continuar-les.
  • Suport de l’equip directiu.
  • Treball compartit, col·laboratiu i des del consens amb el professorat.
  • Bona disposició del professorat en el treball, doncs veiem les necessitats existents i la importància d’anar tos a una.
  • No hi ha absentisme ni faltes d’assistència del professorat.
  • Implicació de bona part de l’alumnat en les activitats proposades.
  • L’existència de  les 3 etapes educatives en un mateix centre facilita la continuïtat de les actuacions.
  • Col·laboració i suport de bona part de les famílies



A NIVELL EXTERN
AMENACES
OPORTUNITATS
  • Manca de normativa en relació als instituts-escola.
  • L’administració ens ha deixat una mica de racó.
  • Plantilla no definitiva (mobilitat del professorat).
  • Manca de professorat en relació a la ràtio.
  • Mobilitat de l’alumnat (per exemple, aquest 3r trimestre han marxat 3 alumnes del centre)
  • Entorn socio-cultural baix.
  • Famílies d’alt risc social.
  • Poca relació dels alumnes fora del centre i cert risc d’exclusió social.
  • En les relacions que l’alumnat estableix fora del centre, també estan normalitzades les conductes violentes
  • Situació geogràfica llunyana i complicada.
  • Manca d’entitats i associacions vinculades a la joventut perquè els noi/es puguin establir contactes i vincles en el seu temps d’oci.
  • Al formar part d’un PAC, possibilitat d’innovar en funció de les  característiques i necessitats de l’alumnat i centre.
  • Poder demanar participar en el projecte de Mediació Escolar de cara al curs vinent.
  • Col·laboració i suport en temes de convivència d’un institut molt proper al nostre.
  • Participació en el PAC (Pla d’Autonomia de Centre).
  • Implicació activa i constructiva des de l’EAP (treball compartit amb la tutora del pràcticum).
  • Bona relació amb l’Ajuntament del municipi (ens han facilitat els dinamitzadors de pati)


ESTRATÈGIES

1. ESTRATÈGIES OFENSIVES: suposen aprofitar tant les fortaleses com les oportunitats per aconseguir el nostre objectiu.
1)  Aprofitar el suport i implicació de l’equip directiu, del professorat i dels professionals externs     (Tutora de l’EAP) per aconseguir els objectius marcats.
2)  Promoure el treball compartit i col·laboratiu amb el professorat mitjançant les coordinacions.
3)  Continuació d’aquest treball al curs vinent, ja com a continuació de l’iniciat com començar nou amb els alumnes que vindran a 1r d’ESO.
4)  Formar part d’un PAC, la qual cosa ens permet poder treballar i introduir actuacions en funció de les necessitats que ens trobem, a més a més de tenir una dotació econòmica que ens pot ser d’utilitat per adquirir recursos materials.
5) Aprofitar les bones relacions amb l’ajuntament per treballar i coordinar-nos per mirar de treballar en la formació d’associacions o entitats relacionades amb el lleure per tal que l’alumnat i jovent tinguin espais comuns on compartir.

2. ESTRATÈGIES DEFENSIVES: suposen utilitzar les fortaleses del centre per contrarestar les amenaces. 

1)    El suport que tenim de les famílies és fonamental per la millora de les relacions en el centre. Per tant cal continuar treballant en aquets línia de contacte i comunicació amb les famílies. Com?
a)    Reunions trimestrals per comentar l’evolució de l’alumnat a nivell individual i grupal, tant a nivell acadèmic com conductual i relacional, per compartir neguits i objectius, intercanviar opinions, traspassar novetats i propostes i demanar-los sempre la seva col·laboració per anar tots a una, per treballar tots a partir d’una coherència en l’educació dels seus fills/es...).
b)    Xerrades de diferents professionals sobre aquells aspectes que com a pares els puguin amoinar donada l’edat dels seus fills.
c)    Tutories individuals, ja sigui amb el tutor del fill/a com amb qualsevol altre professorat.

2)    Bona predisposició de l’alumnat vers la realització d’activitats:
a)     les activitats no suposen un treball sobre cap alumne en concret sinó un treball del grup en general. Per tant, fomentant o a partir de la cohesió grupal existent, i de la bona relació que tenim amb ells, podem realitzar activitats que potenciïn la seva implicació.
b)    De cara a cursos posteriors, si podem formar part d’un projecte de mediació, la seva implicació com a mediadors seria altament positiva.
3)  El treball realitzat amb l’alumnat (tutories, dinamitzacions de pati...) podria compensar la mobilitat del professorat, doncs ells ja serien coneixedors del treball a realitzar.
4)  El suport i orientació de l’equip directiu davant la manca de normativa relacionada amb els instituts escola i l’abandó de l’administració educativa.

3. ESTRATÈGIES DE REORIENTACIÓ: pretenen superar les debilitats aprofitant les oportunitats que ofereix l’entorn.


1) Poder introduir al centre el Projecte de Mediació escolar. D’aquesta manera el professorat podríem rebre formació en temes de convivència i, a la vegada, fer una reflexió sobre el nostre estil educatiu, adquirint estratègies i recursos nous i diferents per gestionar els conflictes de manera positiva
2) Mentre no puguem formar part d’aquest projecte, és important assessorar-nos i compartir amb un centre proper al nostre (Institut Antoni Ballester, de Mont-Roig del Camp), el qual té molta experiència i rodatge en temes de mediació i convivència

4. ESTRATÈGIES DE SUPERVIVÈNCIA: davant les debilitats i amenaces les quals s’enfronta el centre, és necessari optar per un canvi per superar ambdues situacions.

1) Poder continuar amb les actuacions engegades aquest curs de cara al curs vinent, tant pels alumnes que cursaran 2n de l’ESO com pels que entren de nou a 1r.
2) Poder introduir la Mediació com a eina de resolució de conflictes, com a eina per fer replantejar-nos el nostre posicionament com a professorat, el posicionament de l’alumnat i com a eina d’aprenentatge de noves estratègies i recursos.
3) Introduir en el centre el treball de la convivència des de l’Educació Infantil, per tal de d’actuar amb prevenció i poder donar continuïtat als projectes.