PREVISIÓ DE MEDIACIÓ: JORNADA DE CONVIVÈNCIA ENTRE L’ALUMNAT I EL PROFESSORAT MEDIADORS

 El passat dijous 12 de maig, de manera totalment no prevista i sense estar contemplada en el PRACTICUM, vam acudir a unes Jornada de Convivència entre l’alumnat i el professorat mediadors al Complex Educatiu de Tarragona. Tot i que al nostre centre no tenim encara aquest programa, aprofitant el treball realitzat amb el Pràcticum i l’objectiu de cara al curs vinent de començar a treballar en aquesta línia, amb la directora vam valorar la possibilitat de començar a entrar en contacte amb aquest món i manera de resoldre els conflictes assistint-hi no només algun professor, sinó també l’alumnat.

1. Identificació de la sessió:

Així doncs, més que una sessió programada va ser una experiència compartida amb l’alumnat el passat dijous 12 de maig al Complex Educatiu de Tarragona. Aquesta Jornada va iniciar-se a les 10:30 del matí i va finalitzar a les 4:00 de la tarda. Hi vam assistir la directora del centre i jo mateixa, com a representant de l’Institut i, a la vegada, com a orientadora educativa. I un grup de 9 alumnes escollits pels tutors. Tots vam anar-hi a aprendre i a compartir experiències per tal de, de cara al curs vinent, començar a introduir el treball de la mediació al centre, en la qual hi estan implicats alumnat i professorat.

2. Fites

Els objectius de la Jornada eren:

- Reflexionar sobre la millora de la convivència a través de la cultura de la mediació en la resolució de conflictes.

- Impulsar el compromís i la participació dels i les joves als centres educatiu i la societat.

- Compartir experiències i conèixer bones pràctiques del territori.

Els objectius que preteníem aconseguir amb l’assistència a aquesta Jornada eren:

- Conèixer el món de la mediació a través de les experiències aportades per part dels diferents professionals i alumnat participant.

- Conèixer de manera directa experiències relacionades amb el món de la mediació.

- Posar en contacte i motivar a l’alumnat envers aquest recurs a l’hora de gestionar els conflictes.

3. Desenvolupament:

Tot i no participar en cap programa de mediació, des del Departament d’Ensenyament ens va arribar al centre un correu convidant-nos a inscriure’ns a unes jornades de convivència entre l’alumnat professorat mediadors al Complex Educatiu de Tarragona.

D’entrada vam pensar no assistir-hi, doncs estava anava dirigit a aquells centres on hi havia el recurs de la mediació funcionant.

Però, donat el treball que estem realitzant en el pràcticum (doncs entenc que és un treball que realitzem professorat, equip directiu i alumnat plegats), de la necessitat que els alumnes aprenguin a gestionar els seus conflictes de manera dialògica i del plantejament sorgit de poder introduir la mediació a d’institut, amb la directora vam pensar que seria una bona idea assistir a les jornades amb alumnat per tal de conèixer de primera mà en què consisteix la mediació. Ara calia comentar-ho a l’equip docent.

 En una Reunió d’Equip Docent es va plantejar aquesta possibilitat i a tots els va semblar positiu. Per tant, un cop decidit, amb els tutors vam concretar quins serien els alumnes, tant d’un curs com de l’altre, que estaria bé que hi assistissin, escollint 9 alumnes en total. Els alumnes van portar-nos l’autorització de les famílies i el dia 12 vam assistir a la Jornada.

La jornada va iniciar-se amb la conferència “Convivència i Mediació” a càrrec de Ester Salas, en la qual, de manera amena i amb un contingut entenedor i ajustat a l’edat de l’alumnat, va parlar de la convivència i de com aprendre a conviure plegats, no només als centres educatius, sinó en societat.

A continuació, els nois i noies van assistir a uns tallers als quals s’havien apuntat prèviament, tallers preparats per l’alumnat i professorat de la jornada. Els nostres alumnes es van repartir en 2 tallers: el Taller de música i el Taller de Murals.

En acabar els tallers, tant els alumnes com nosaltres dues, vam portar l’entrepà de casa i vam dinar (i riure) plegats.I ja per acabar la jornada, es va donar a cada alumne i professor assistent un diploma agraint el seu treball com a mediador allí on estés.

4. Recursos:

Els principals recursos emprats han estat:

- La coordinació amb l’equip docent per valorar la necessitat d’assistència a la Jornada.

- Coordinació amb els tutors per consensuar l’alumnta idoni per assistir a la jornada.

5. Avaluació:

La valoració que en faig es força positiva, doncs alguns alumnes van arribar al centre plantejant-se “i això de la mediació, com funciona? I nosaltres, també podem ser mediadors? I què s’ha de fer?”. D’altres, van aprofitar més aquesta sortida per divertir-se i distreure’s en altres coses. Tot i la simplicitat i proximitat del contingut de la conferència de l’Ester, alguns alumnes semblava que no acabaven d’entendre-ho i, consegüentment, no van prestar massa atenció al que exposava.

De tota manera, és la primera vegada que aquests alumnes acudeixen a jornades d’aquesta mena i estaven més pendents de les novetats i altres detalls que dels continguts en sí. Val a dir també, que aquesta jornada estava destinada a alumat més gran (3r i 4t de l’ESO, principalment, tot i que també hi havia centres que van acudir amb alumnat de 2n de la ESO; nosaltres vam ser l’únic centre que va assistir amb alumnat de 1r d’ESO).

6. Observacions:

Vaig tornar força satisfeta de la jornada, tot i la sensació que alguns alumnes no ho van saber aprofitar, doncs penso que molts d’ells no acaben de ser conscients de la necessitat d’aprendre a relacionar-se de manera diferent, doncs és un hàbit i una manera de comportar-se i relacionar-se totalment instaurada i normalitzada

Tot i així, penso que poc a poc i bona lletra, “sin prisa, pero sin pausa” i amb el dia a dia, l’exemple, la paciència, la comprensió, l’escolta empàtica i el treball compartit de tots plegats, ho aconseguirem.

ACTIVITAT DE COORDINACIÓ DE TUTORS : PREPARANT SESSIONS DE TUTORIA

En aquesta entrada reflectiré el treball de coordinació en la preparació de tutories amb els tutors d’ambdós cursos. Bàsicament, hem pretès treballar el pensament conseqüencial, el pensament alternatiu i el de perspectiva mitjançant activitats extretes del Programa de Competència. No és un treball fàcil doncs bona part de l’alumnat, com vaig comentar en entrades anteriors, són foça impulssius i el fet de plantejar-se conseqüències als seus actes i analitzar altres tipus de possibilitats o resposta els costa moltíssim; i com no, aprende a ficar-se al lloc de l’altre!.

1. Identificació de la sessió:

Aquestes sessions de coordinació i selecció d’activitats amb els dos tutors es van dur a terme al llarg de dues sessions, concretament els dies 10 i 11 de maig d’una hora i escacs de durada cada una. En aquesta sessió tots actuavem com a col·laboradors, doncs la fita era poder seleccionar entre tots tres activitats per poder treballar d’aquí a final de curs. Els destinataris finals en serien els alumnes.

2. Fites

Els objectius que pretenem aconseguir amb aquestes sessions són:

- Selecció d’activitats per treballar a les tutories.

- Ensenyar als alumnes a com treballar, principalment, el pensament conseqüencial i causal.

- Promoure el treball compartit i consensuat amb els tutors en l’elaboració d’activitats.
Les activitats mitjançant les qual ho hem treballat han estat són:

- Reunió/coordinació amb els dos tutors de 1r d’ESO.

- Treball de lectura del Programa de Competència Social.

3. Desenvolupament:

En una sessió anterior (5 de maig), els vaig explicar en què consistia el Programa de Competència Social de Manuel Segura i els en vaig passar un còpia perquè l’anessin fullejant, consultant i seleccionant aquelles activitats que trobessin interessants. El dia 10 i 11 de maig, al llarg d’una hora i escacs en cada  sessió, ens vam tornar a retrobar per tal de parlar-ne i valorar quines activitats havien escollit per poder treballar a les tutories, tenint en compte l’estructura a seguir: primer calia treballar les habilitats cognitives, després els dilemes morals i, finalment les habilitats socials.

Com que som conscients que d’aquí a final de curs no podríem treballar ni en tot el programa ni en totes les activitats del primer apartat (habilitats cognitives), vam prioritzar-ne algunes, tot i que en algunes d’elles, tot i seguir amb la metodologia proposada, en vam adaptar els continguts o els temes a treballar per d’altres més propers als alumnes per tal que la reflexió a fer fos més útil, pragmàtica  i funcional pel seu dia a dia. Per exemple:

- per treballar el pensament conseqüencial, es proposa l’estratègia AID (Avantatges, Inconvenients, Dubtes) d’una situació en concret. Els temes proposats vam valorar que no despertarien suficientment l’interès de l’alumnat i nosaltres vam decidir triar el següent: AID de prohibir l’ús de les videoconsoles a les llars.

Per tant, vam decidir treballar en les 4 sessions que queden de tutoria 4 activitats relacionades amb les habilitats cognitives, tot i que les dues últimes no les podria valorar dins el pràcticum per estar fora del període. Per tant, exposo només el contingut de les dues que es desenvolupen:

• DIVENDRES 13 DE MAIG: Es treballarà el pensament conseqüencial mitjançant l’estratègia AID amb el tema: Prohibir l’ús de les videoconsoles a les llars. Es realitzarà un treball individual, desprès grupal i finalment una posada en comú.

• DIVENDRES 20 DE MAIG: Es treballarà el pensament causal mitjançant l’activitat ”escena amb frase” (triar una imatge o fer un dibuix amb una frase al peu perquè expressi d’una manera gràfica la necessitat d’informar-se bé, de tenir en compte tots els factors abans de prendre una decisió); “la imatge” en què, a partir d’una imatge hauran d’analitzar i d’esbrinar què ha succeït, primer de manera individual, després en petit grup i finalment, la posada en comú mitjançant un debat.

4. Recursos:

Els principals recursos emprats han estat:

- La coordinació amb els tutors.

- Programa de Competència Social (Manuel Segura).

- Fitxes de disseny de les activitats.

5. Avaluació:

La valoració que en faig es força positiva, tot i que a l’hora de decidir els temes a treballar i triar la metodologia hi havia divergències, bàsicament originades pels estils diferents de treballar amb l’alumnat. Tot i així, vam arribar a acords i vam consensuar com fer-ho, doncs el fet d’haver estat treballant amb una metodologia similar amb la pel·lícula “Cobardes” ho va afavorir.

6. Observacions:

La sensació que tinc és que he pogut destinar poc temps a preparar aquestes activitats i que, tot i la feina realitzada, si no hi ha una continuïtat (pot ser el curs vinent?) les activitats queden aïllades i perden la seva funcionalitat i la seva veritable essència: ajudar els nois i noies a aprendre a actuar de manera diferent, des de la reflexió i l’anàlisi.

UNA LECTURA I UN VISIONAT!

Us recomano pugueu llegir el treball de Josep Teixidó i Miquel Castillo sobre “LA MILLORA DE LA CONVIVÈNCIA A SECUNDÀRIA. Identificació de dificultats, recull de bones pràctiques i anàlisi dels processos de millora als Instituts d’educació secundària de Catalunya.

És una miqueta llarg, però posa de manifest el paper que tant els propis alumnes, famílies, professorat i direccions de centres tenen. A més a més, moltes explicacions a nivell més teòric estan acompanyades d’exemples reals viscuts en els centres educatius, experiències aportades per diversos col·laboradors en aquest treball a partir del dia a dia viscut als centre i les aules.

Ah! També us passo aquest link, doncs tot i el sentit de l’humor amb què Ken Robinson parla del tema, de l’educació i la creativitat. Penso és important fer-ne referència de cara a poder enfocar l’educació cap a un altre camí, poteciant així que els alumnes puguin desenvolupar els seus talents i la totalitat de la seva persona, sense centrar-se purament els aspectes acadèmics.

http://www.youtube.com/watch?v=nPB-41q97zg

COORDINACIÓ AMB LA TUTORA PER TREBALLAR EN L’ELABORACIÓ DEL PROTOCOL DE CONDUCTA

En aquesta entrada reflectiré la continuació del treball iniciat amb la tutora sobre el treballar en el disseny i elaboració d’un protocol de conducta el passat 26 d’abril. En aquesta coordinació, a grans trets vam establir quina seria l’estructura que entenem hauria de tenir, quines accions i actuacions hauríem de tenir tots clares davant d’alumnes que manifesten conductes disruptives a l’aula.  Com ja vaig comentar en l’anterior entrada, cal elaborar un document que faciliti la feina al professorat i que sigui ajudi a clarificar què fer en cada moment.

1. Identificació de la sessió:

El dia 5 de maig, ens vam reunir amb la tutora per continuar el treball iniciat en una altra sessió sobre disseny i elaboració d’un protocol de conducta. La sessió va durar unes dues hores aproximadament, i de manera compartida vam estar estructurant els passos/apartats que entenem ha de tenir un protocol de conducta. En aquesta sessió el paper de destinataris i el de col·laboradors també va recaure en la figura de la tutora i jo mateixa, tot i que un cop estigui elaborat el professorat i el mateix centre en seran els principals destinataris.

2. Fites:

Els objectius que pretenem aconseguir amb aquesta sessió i el treball desplegat a partir d’aquesta són:

- Elaborar un protocol de conducta i concretar-ne l’estructura, de manera que hi quedein contemplades de manera clara i entenedora les actuacions i mesures a dur a terme pel professorat amb aquell alumnat que manifestés alteracions conductuals o conductes disruptives al centre.

- Amb aquest protocol és pretèn unificar criteris i promoure l’anar tot el professorat a una davant d’alumnat i de situacions conflictives.

- A la vegada, també volem concretar algunes consideracions generals per al treball amb l’alumne.

Les activitats mitjançant les qual ho hem treballat han estat són:

- Reunió/coordinació amb la tutora.

- Consulta materials (documents i models) aportats per la tutora.

3. Desenvolupament:

En aquesta sessió, amb la tutora vam començar a concretar l’estructura del protocol de conducta. Vam convenir que, tot i que aquest document havi d’estar pensat per a un alumne en concret, havia de ser el suficientment flexible per poder-lo adaptar a altres alumnes. Per tant, el protocol dissenyat s’havia d’entendre com el punt de partida, la matriu a partir del qual poder adaptar-lo a situacions i casos concrets.

Un cop concretat aquest punt, vom començar a determinar-ne l’estructura, tot i que encara no és la definitiva. A grans trets, vam concretar els següents punts:

Un cop detectat al centre/aula la presència de conductes/alumnat amb conductes disruptives, les actuacions a seguir serien:

1.OBTENCIÓ D’INFORMACIÓ

1.1. INFORMACIÓ OBTINGUDA PEL PROFESSORAT

A partir del material elaborat, les actuacions a seguir serien:

- Graella de valoració conductual: arribar a un consens amb el professorat sobre quines són les conductes que manifesta amb més freqüència un alumne concret.

- Un cop detectades, es prioritzen aquelles sobre les qual volem inicidir.

- Fer un seguiment de les conductes prioritzades a partir de la graella elaborada (registre d’observació conductual), per tal de detectar la freqüència, els moments, la causa, la conseqüència de les conductes sobre les quals es pretèn incidir.

1.2. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA FAMÍLIA

Aquesta informació s’obtindria a través d’entrevistes i caldria que en aquestes entrevistes hi hagués una triangulació: o sigui, la família, el psicopedagog el centre i un altre professor (que podria ser la persona encarregada de tutoritzar l’alumne i el seu pla), per tal d’evitar possibles males interpretacions de les informacions traspassades. La informació a obtenir estaria relacionada amb l’actiud i conductes de l’alumne a la llar, el tipus d’estil educatiu de la família, la resposta que donen a aquestes conductes...

1.3. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE L’ALUMNE

Amb l’alumne vam pensar que seria d’utilitat passar-li un qüestionari d’assertivitat (per tal de valorar la seva capacitat de donar respostes assertives, agressives o inhibides), un qüestonari per valorar el seu autoconcepte (qüestionari de Piers Harris, per exemple) i seria important poder realitzar una entrevista per tal de poder contrastar les dades i obtenir infromació de caire més personal. A l’entrevista seria convenient lús de la triangulació, o sigui, la presència d’una tercera persona (un professor que s’avingués força amb l’alumne i que podria ser la persona que tutoritzés el pla)

1.4. INFORMACIÓ OBTINGUDA DELS SERVEIS EXTERNS

Cal obtenir infromació d’altres serveis que atenen l’alumnat i famílies, com els Serveis Socials (si s’escau o si la família està sent atesa per aquest servei), o l’EAP , els qual, a més a més de treballar amb l’alumnat (avaluacions psicopedagògiques, dictàmens, pautes i orientaciosn...) i les famílies, també actuarien com a element pont amb altres institucions (per exemple, el CSMIJ)

2. ELABORAR UN PLA INDIVIDUALITZAT PER A L’ALUMNE

Amb la tutora estem treballant en la seva estrutura doncs, tot i que seria similar a la que tene els PI habituals, volem afegir un seguit d’aspectes, recomanacions i estratègies que caldria que el professorat conegués i en fes ús per tal d’intervenir adequadament amb aquest alumnat. (per exemple: tutories individualitzades, ús del reforç positiu, ús del temps fora, extinció de conductes...)

Aquest PI s’hauria d’explicar detalladament a les famílies i al mateix alumne, buscant el seu consentiment i compromís

  

3. DOCUMENT DE COMPROMÍS

Paral·lelament, s’elaboraria un document on constés el compromís de l’alumne a assolir petits objectius, on manifestés el seu consentiment a participar en el pla educatiu dissenyat per a ell. Com que encara hi estem treballant amb la tutora, caldria concretar si seria un document únic o caldria anar elaborant documents de compromís on l’alumne es comprometés a assolir cada vegada objectius diferents. En la mesura que en va assolint uns, es podria elaborar altres documents amb objectius nous. Però, com he dit, encara hi estem treballant.

  

4. SEGUIMENT DELS AGENTS IMPLICATS EN EL PLA

-         Seguiment del tutor del pla i de l’alumne (per tal de valorar l’evolució de l’alumne en aquelles conductes prioritzades en l’entorn escolar)

-         Seguiment de la família a través d’entrevistes periòdiques amb el tutor, psicopedagog i algú de l’equip directiu (caldria fixar-ne la periodicitat)

-         Seguiment individualitzat de l’alumne per part del tutor i psicopedagog del centre, per tal que fes una valoració o autoavaluació del seu procés.

5. REVISIONS DEL PLA INDIVIDUALITZAT

Per tal d’anar ajustant la resposta educativa a les necessitats de l’alumne, caldria fer uns revisió periòdica del seu PI a nivell de la CAD del centre.

4. Recursos:

Els principals recursos emprats han estat la coordinació o reunió amb la meva tutora, documents i materials facilitats per la tutora i el recull de material bibliogràfic que ja vam consultar en l’altra sessió, doncs ens està sent de molta utilitat a l’hora d’elaborar el document i extreure’n infromació. Entre aquest recull destacaria:

- Atenció educativa per a l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o de la conducta (2003-2004), Memòria del projecte d’Adela Gallard.

- Els trastorns de conducta a l’escola. Març 2007, document elaborat amb el treball conjunt dels professionals de diferents EAPS i l’assessorament, entre d’altres, d’Enric Bolea.

- Mòdul Trastorns de conducta. En Intervenció psicopedagògica en els trastorns del desenvolupament. CD- Ediuoc, de Bolea,E; Burgos.F. Duch,R.;Vilà, F.(2005)

5. Avaluació:

Penso que amb la meva tutora estem fent un molt bon treball, doncs m’està ajundant i recolzant molt en la feina a fer; a la vegada crec que estem fent un bon treball en equip.

Quan a l’elaboració del document final, encara ens queda una mica de feina per fer,  tot i que l’estructura que hem dissenyat, ens facilita molt la feina, doncs hem concretat el què volem aconseguir i la manera. Ara treballem per acabar d’elaborar el material que ens ajudi a aconseguir-ho.

6. Observacions:

Val a dir que en les coordinacions que establim treballem i avancem molta feina doncs sembla que les dos tenim molt clar allò que volem. De tota manera, crec que la manca de temps és la principal dificultat que manifestaria, donca estem a les acaballes del curs i ara tenim molta feina, tant ella com jo.

COORDINACIÓ AMB ELS TUTORS: PREPARANT SESSIONS DE TUTORIA.

Un cop passats als alumnes uns qüestionaris en els quals s’avaluava la seva capacitat de donar respostes assertives davant situacions concretes, qüestionari extret del material “Programa de competència Social” de’n Manuel Segura, els resultats ens indicaven la dificultat de molts alumnes a l’hora de donar respostes assertives i reflexionades, doncs moltes eren respostes que denotaven ser  fruit de la impulsivitat i la precipitació, la qual cosa suposava un tipus de resposta agressiva que no tenia en compte l’altre ni els seus sentiments, i ni molt menys semblava preveure possibles conseqüencies a la seva resposta.

A la vegada també resultava sorprenent veure en aquestes respostes com molts alumnes també manifestaven actituds més inhibides, de manera que alguns cops tenien dificultats per manifestar el seu parer, punt de vista o sentiments, per por a la resposta de l’altre, al seu rebuig.

I igualment  resultava sorprenent observar com alumnes que aparentment semblen persones més aviat inhibides, tímides o retragudes, tenien respostes als qüestionaris que indicaven un nivell alt d’agressivitat

Fruit d’aquests resultats, vam valorar la possibilitat de començar a treballar amb  alumnes aquest aspecte: que aprenguessin a reflexionar abans de prendre una decisió, abans de donar una resposta davant una situació concreta, tot valorant les possibles conseqüencies, les possibles alternatives, els sentiments de l’altre... Per tant, caldria ajudar-los a desenvolupar el que Gardner va anomenar “la intel·ligència interpersonal”. 

1. Identificació de la sessió:

Un cop valorats els resultats, em vaig reunir amb els dos tutors de 1r d’ESO per tal de treballar en el disseny i programació d’activitats de tutoria. Concretament hem estat treballant amb la pel·lícula “COBARDES”, film de de José Corbacho y Juan Cruz en la qual es tracta el tema del bulling. Per treballar aquesta activitat hi hem destinat dues sessions d’una hora cadascuna, una realitzada el 27 d’abril i l’altra avui, 3 de maig

Amb el treball realitzat, i arrel dels resultats obtinguts en els qüestionaris i de l’observació de l’actitud dels nois i noies, es pretén treballar/adaptar els continguts del programa de Competència Social de’n Manuel Segura relacionats amb les habilitats cognitives i els diferents tipus de pensaments (Causal, Alternatiu, Conseqüencial, de Persepectiva i el de Mitjans-Fi), indispensables per a una bona relació interpersonal, al treball del contingut del film.

2. Fites:

Els objectius que pretenem aconseguir amb aquest  treball i el desplegament de l’activitat de tutoria són:

- Dissenyar, elaborar i aplicar activitats a treballar a les tutories relacionades amb les habilitats socials i resolució de conflictes.

-Potenciar el desenvolupament de la intel·ligència interpersonal (Gardner) per millorar les relacions entre l’alumnat.

-Promoure la pràctica de la reflexió en la presa de decisions (Pensament causal, alternatiu, conseqüencial, de perspectiva, de mitjans-fi) per millorar les relacions entre l’alumnat.

- Crear espais de diàleg i reflexió entre i amb el professorat per tal de promoure la participació, el treball compartit i col·laboratiu del professorat.

3. Desenvolupament

A la sessió del 27 d’abril, vaig reunir-me amb els tutors amb la finalitat d’explicar-los en què consistia el Programa de Competència Social i els principas punts d’intervenció (habilitats cognitives, creixement moral i habilitats socials) i la importància de treballar-los de cara a millorar les relacions entre l’alumnat de cara a fer un treball complet i integral:

-         D’una banda, el treball de les habilitats cognitives ajuda a l’alumnat a desenvolupar habilitats per millorar les seves relacions interpersonals a parrtir de la pràctica dels 5 pensaments comentats en una anterior entrada (Spivack i Shure).

-         Partint dels 6 estadis que Kohlberg proposa, segons els quals es parteix d’una visió evolutiva de la persona quan a l’adquisició de valors, o sigui, en el creixement del seu raonament moral, també és important el treball del creixement moral, doncs ajuda l’alumnat a passar d’un estadi a l’altre.

-         I finalment, el treball de les habilitats socials, o sigui, desenvolupar aquelles conductes que faciliten les relacions interpersonals de forma assertiva (l’escolta, l’empatia, saber valorar, saber parar els peus, posar límits, acceptar i saber dir “no”, saber mostrar el desacord, saber-se disculpar, saber expressar sentiments, saber expressar els propis sentiments...). Però per poder desenvolupar aquestes habilitats, prèviament cal haver adquirir unes capacitats cognitives (com el pensament alternatiu, conseqüencial o d’alternativa) que facilitin el control de les pròpies emocions i la possibilitat d’aprendre i d’experimentar que hi ha altres maneres, a més a més de les habituals, de respondre davant les situacions. I també cal també tenir o cal haver adquirit una maduresa moral.

També els vaig plantejar-los la possibilitat de, a més a més d’introduir les activitats que en cada àmbit del programa es treballen, tot partint del seu marc teòric i principals punts d’intervenció (habilitats cognitives, creixement moral i habilitats socials), poder desenvolupar nosaltres mateixos les activitats de tutoria.

I va ser quan vam proposar de treballar la pel·lícula “COBARDES” partint d’aquest plantejament; o sigui, poder fer un treball de reflexió promovent el desenvolupament dels cinc pensaments anteriorment anomenats.

Així doncs, a la sessió del 3 de maig, vam tornar-nos a retrobar amb l’objectiu de dissenyar activitats per treballar amb la pel·lícula. Amb el suport de la guia didàctica, vam poder anar vam anar desenvolupant qüestions que ajudessin a reflexionar l’alumnat i a treballar els 5 tipus de pensament. Per exemple:

- Treball de l’empatia, doncs una de les principals característica dels joves que agredeixen és la dificultat per posar-se al lloc de l’altre, reflexionar sobre els sentiments de l’altre. Una manera d’entrar a treballar el tema és treballar en una sessió el tema del bullyng, en la qual el professor pot plantejar qüestions com: Què pot motivar l’assetjament? Quines raons poden tenir les persones per fer-ho? Coneixeu algú que hagi sofert assetjament? Com reaccionaries tu o has reaccionat davant del problema? Creieu que és més fàcil girar la vista i fer veure que no passa res? ...

- Analitzar alguns dels personatges tot reflexionant sobre les raons de la seva actitud i del seu comportament (què hi ha al darrere, el motiu de fons), reflexionar sobre el tipus de relacions que estableixen (amics-família-entorn), sobre les possibles respostes que podria tenir davant d’una determinada situació, valorar sobre com es deu sentir....

- Reflexionar sobre escenes concretes del film (baralla al pati, els sopars familiars, la descoberta per part de la mare d’un dels assetjadors d’una gravació al mòbil...).

Una cop acabada la sessió, vam quedar de retrobar-nos la següent setmana per fer una valoració de com funcionava el treball de la pel·lícula i de l’acceptació, treball i participació de l’alumnat per fer, si s’escau, les modificacions pertinents.

 4. Recursos:

Els principals recursos emprats han estat la coordinació o reunió amb els dos tutors, i el material emprat per elabora l’activitat; concretament:

- Pel·lícula “COBARDES.

- Ficha didáctica de la pel·licula, eina que ens va servir de punt de partida per anar desenvolupant l’activitat.

- Programa de Competència Social de’n Manuel Segura.

 5. Avaluació:

Penso que hem aconseguit els objectius establerts de treball en equip, tot i les divergències normals que sorgeixen en la manera de com plantejar, presentar i desenvolupar les activitats, a la vegada que hem plantejat unes activitats força interessants per treballar amb l’alumnat.

Cal dir que el treball realitzat ha suposat, tant a nivell personal com dels tutors, la inversió de moltes hores de feina.

 6.Observacions:

 Suposo que la manca de temps, o veure que el temps se’m tira a sobre, em produeix cert neguit, doncs veig que no puc assolir tots els objectius ni puc dur a la pràctica totes les actuacions que m’havia plantejat

L PROGRAMA DE COMPETÈNCIA SOCIAL (MANUEL SEGURA)

EL PROGRAMA DE COMPETÈNCIA SOCIAL (MANUEL SEGURA)

b) OBJECTIUS I ESTRUCTURA DEL PROGRAMA

L’objectiu d’aquest programa consisteix en, mitjançant un seguit d’activitats de reflexió i anàlisi per part de l’alumnat, treballar la competència social i millorar les relacions interpersonals entre ells. Per tal que això sigui així, aquest programa està estructurat en 3 parts:

a) En un primer moment, es potencien les habilitats cognitives mitjançant el treball de 5 pensaments, els quals equivalen al que Gardner va anomenar “Intel·ligència interpersonal”. Aquests 5 pensamensts es treballen al llarg de sis lliçons i en cadascuna es treballa especialment un dels cinc pensaments indicats, però secundàriament sempre s'exercita algun o alguns dels altres

Les activitats utilitzades són historietes còmiques. Aquest treball ajuda a l’alumnat a la reflexió abans de donar una resposta, a treballar la impulsivitat i la precipitació en la resposta mitjançant activitats

b) En acabar, es treballen un seguit d’activitats anomenades Dilemes Morals que potencien el desenvolupament del Creixement moral. El creixement moral fa referència als esquemes de raonament moral que utilitzem per resoldre qüestions o per prendre decisions que tenen connotacions ètiques. A traves de les activitats plantejades, es tracta de posar als alumnes davant una decisió moral, que els obligui a triar, no en forma teòrica, sinó realment el que farien en aquesta situació. Perquè el “judici moral” no és un judici teòric, sinó una decisió pràctica (què estic disposat a fer jo per ....)

c) Finalment, es treballen les Habilitats socials amb un mètode d’aprenentatge estructurat (Goldstein). Les activitats, que parteixen de situacions concretes o de qualsevol exemple diari, es treballen en quatre moments: modelatge (veure en els altres com es fa), interpretació o role-playing (posar-ho en pràctica) , crítica (els companys corregeixen i diuen el que s’ha fet bé i el que cal corregir) i generalització (poder aplicar-ho a la vida quotidiana.

L’estructura seguida té aquesta seqüència perquè, per poder treballar les habilitats socials amb els alumnes, cal que aquests prèviament hagin après a desenvolupar les habilitats cognitives, requereixen, prèviament,unes capacitats cognitives, com per exemple tenir pensament alternatiu, conseqüencial i sobretot de perspectiva, que significa saber-se posar en el lloc d’un altre. Igualment, l’habilitat social implica control de les pròpies emocions  A més a més, les habilitats socials requereixen una maduresa moral corresponent a l’edat de cadascú.

COORDINACIÓ AMB ELS TUTORS: PREPARANT SESSIONS DE TUTORIA

EL PROGRAMA DE COMPETÈNCIA SOCIAL (MANUEL SEGURA)

Abans de fer l’entrada sobre el treball iniciat amb els tutors quan a l’aplicació i adaptació de les activitats del Programa de Competència Social, penso que seria interessant fer una breu introducció o explicació sobre en què consisteix.

A) FONAMENTACIÓ TEÒRICA

   És un programa amb marcades influències de diferents autors. D’una banda parteix de la teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner, sobretot del desenvolupament de la intel·ligència interpersonal; i per l’altra segueix la proposta dels cinc tipus de pensaments/habilitats citats per Spivack i Shure. Les aportacions d’aquests autors seran d’utilitat per treballar les habilitats cognitives que els nois i noies cal que desenvolupin  per millorar les seves relacions interpersonals.

Aquests 5 pensaments són:

• El pensament causal, que és la capacitat de determinar l’origen o causa d’un problema, evitant caure així en raonament que ho atribueixin a la casualitat o a la sort...
• El Pensament alternatiu: és la capacitat d’imaginar el major nombre possible solucions a un problema determinat.
• El pensament conseqüencial que és la capacitat cognitiva de preveure les conseqüències d’un dit o d’un fet.
• El Pensament de perspectiva, que seria l’habilitat de posar-se al lloc de l’altre,de comprendre el que pensa i com es sent, de desenvolupar l’empatia.
• El Pensament de mitjans-fi, que és la capacitat de saber-se fixar objectius, de determinar les accions que cal executar per assolir-los, de programar-se i valorar els recursos que es necessiten.

   També cal destacar les aportacions de Piaget i, principalment, de Kohlberg quan al desenvolupament del raonament moral, entès com un judici pràctic que ens porta a l’acció. Aquest autor parteix d’una visió evolutiva de la persona quan a l’adquisició de valors, o sigui, en el creixement del seu raonament moral, doncs afirma que els individus passem per 6 etapes al llarg de les quals aprenem a passar d’un raonament moral marcat per la norma i la por al càstig a un de marcat per les normes i les regles, a un altre que ens mou el desig d’agradar i ser acceptats (que acostuma a recaure a l’època de l’adolescència), a un altre de superior on prima la responsabilitat i finalment a un últim estadi  que no està regit per lleis ni acords, sinó pels grans principis morals i valors universals (la igualtat, la dignitat, l’amor...).

Per tant, el treball del Creixement moral és important, doncs ajuda a l’alumnta a passar d’un estadi a un altre de més superior.

   I finalment, aquest programa parteix de les aportacions d’autors com Goleman i Marina en relació a l’educació emocional, aspectes bàsics per tal que els alumnes desenvolupin habilitats socials, enteses com a conductes que faciliten les relacions interpersonals assertives. La importància de conèixer les nostres emocions i aprendre a gestionar-les i controlar-les, d’aprendre a ser assertius, de desenvolupar l’escolta, d’aprendre a elogiar a un mateix i a l’altre, d’aprendre a demanar ajuda o un favor, d’aprendre a disculpar-se i d‘aprendre a negociar i arribar a acords són aspectes fonamentals que ajuden a les persones a desenvolupar unes bones habilitats socials i a millorar les relacions amb els altres.