1. COORDINACIÓ AMB LA TUTORA PER TREBALLAR EN L’ELABORACIÓ DEL PROTOCOL DE CONDUCTA.

Un cop passades les vacances de Setmana Santa, ja el primer dia d’institut ens vam reunir la tutora i jo per parlar sobre com, de quina manera podríem treballar en el disseny i elaboració d’un protocol de conducta de manera que en resultés un document útil i àgil, un document que facilités la feina al professorat i que fos entenedor i clar per a ajudar a saber què cal fer en cada moment.

1. Identificació de la sessió:

El dia 26 d’abril, ens vam poder reunir amb la tutora per començar a treballar en el disseny i elaboració d’un protocol de conducta. La sessió va durar unes dues hores aproximadament; aquestes dues hores les vam treballar de manera partida, doncs entremig jo tenia classe i ella tenia alumnat a qui atendre. Al llarg de les dues hores vam estar consultant materials que ella ja tenia, vam consultar i valorar també el material d’Enric Bolea i altres autors sobre els trastorns de conducta (material que es treballa en una de les assignatures de la UOC) i finalment vam valorar la manera de com adaptar la informació d’aquests documents a la realitat del nostre centre, concretament als 2 alumnes de 1r d’ESO als quals se’ls fa un seguiment des de l’EAP i que, tot i no presentar cap mena de trastorn de conducta, algunes de les seves conductes disruptives podrien fàcilment encabir-se en alguns dels criteris que ens aquest documents es contemplen. En aquesta sessió, doncs, el paper de destinataris i el de col·laboradors varen recaure en la figura de la tutora i jo mateixa, tot i que un cop estigui elaborat el professorat en serà el principal destinatari.

2 i 3. Fites i desenvolupament:

Els objectius que pretenem aconseguir amb aquesta sessió i el treball desplegat a partir d’aquesta són:

-Poder començar a dissenyar i elaborar un protocol de conducta en el qual es contemplessin de manera clara i entenedora les actuacions i mesures a dur a terme pel professorat amb aquell alumnat que manifestés alteracions conductuals o conductes disruptives al centre.

- Amb aquest protocol és pretèn unificar criteris i promoure l’anar tot el professorat a una davant d’alumnat i de situacions conflictives.

- A la vegada, també volem concretar algunes consideracions generals per al treball amb l’alumne.

Amb la tutora vam valorar que molta de la feina feta fins ara ens podria ser d’utilitat en l’elaboració del protocol de cara a identificar i valorar el tipus de conductes sobre les quals volem incidir. Amb la feina feta la tutora es referia a la graella de registre i valoració de conductes, qüestionari valoratiu passat al professorat a l’inici, el qual ens ajudaria a concretar el punt de partida i prioritzar les conductes sobre les quals intervenir i la graella d’observació sistemàtica també passada al professorat, per tal de fer un seguiment d’aquelles conductes seleccionades.

I, a partir d’aquí, aniríem concretant les mesures i actuacion a empendre. Val a dir que en aquest procés d’elaboració del protocol un document de referència nostre també és el RRI (Reglament de Règim Interior), el qual parteix del DECRET 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l'alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya, i on es regulen les actuacions que cal emprendre amb aquell alumnat que incompleix amb les normes de conviència generals del centre (Per exemple: la violència física o les baralles són penalitzades amb l’expulsió directa). Per tant, podem introduir actuacions concretes, però sempre partint d’allò reglat al centre.

Actualment aquest document al centre està pendent d’aprovació pel Consell Escolar.

4. Recursos:

Els principals recursos emprats han estat la coordinació o reunió amb la meva tutora, i el recull de material bibliogràfic que vam consultar i que estic rellegint per mirar d’extreure’n idees que s’ajustin a la realitat del nostre centre. Entre aquest recull destacaria:

- Atenció educativa per a l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o de la conducta (2003-2004), Memòria del projecte d’Adela Gallard.

- Els trastorns de conducta a l’escola. Març 2007, document elaborat amb el treball conjunt dels professionals de diferents EAPS i l’assessorament, entre d’altres, d’Enric Bolea.

- Mòdul Trastorns de conducta. En Intervenció psicopedagògica en els trastorns del desenvolupament. CD- Ediuoc, de Bolea,E; Burgos.F. Duch,R.;Vilà, F.(2005)

5. Avaluació:

Un cop finalitzada la sessió, la valoració que en faig és molt positiva doncs en tot aquest proces de treball, i concretament en aquesta sessió, m’he sentit molt recolzada per la meva tutora. És una persona molt implicada i que coneix la realitat del centre, doncs ja fa una pila d’anys que hi treballa, i també veu quina és la realitat de molts alumnes i famílies. Està oberta a noves propostes, noves idees i, sobretot valora la feina feta i, si hi ha feina que ja està elaborada i pot ser d’utilitat per noves situacions, abans d’elaborar-ne de nova valora la possibilitat de utilitzar allò que ja està fet. I si no serveix, doncs ja mirarem com ho fem de nou i de quina manera.

Vam quedar que per la propera setmana, jo aniria rellegint el material i mirant de fer un “pre-disseny” d’un possibe protocol, que vindria amb idees i amb una estructura feta. A partir d’aquí anirírm treballant per anar-ho desenvolupant.

6. Observacions:

A mesura que estic rellegint els materials relacionats amb els trastorns de conducta, penso que són molt interessants dos conceptes que hi apareixen: L’ACOMPANYAMENT i la CONVERSA, estratègies que són extrapolables a qualsevol situació educativa, doncs denoten proximitat, acolliment, escolta i empatia, a la vegada que generen confiança. 

DESENVOLUPAMENT DE LES FASES

FASE 3: ANÀLISI DELS RESULTATS, DISSENY DEL PLA  I INTERVENCIÓ

FASE 3: ANÀLISI DELS RESULTATS, DISSENY DEL PLA  I INTERVENCIÓ

DATA: 11 d’abril   –   23 de maig                                     HORES: 42

1. OBJECTIUS:

§   Analitzar les dades recollides i recopilades en les diferents situacions (observació directa, qüestionaris, intercanvi d’informació a la reunió amb els professors) per: ·     Dissenyar i elaborar el pla d’intervenció a partir de les dades recollides i prioritzades. ·      Dissenyar, elaborar i aplicar activitats a treballar a les tutories relacionades amb les habilitats socials i resolució de conflictes. ·         Fer un seguiment dels dos alumnes §   Dissenyar un protocol/pla de conducta amb la tutora, psicopedagoga de l’EAP. §   Aplicació del projecte de dinamització de patis.

En aquesta tercera fase, el que pretenc és, un cop recollida la informació necessària dels principas agents que hi intervenen (valoracions dels professors de l’ESO, informacions obtingudes a partir de l’observació directa, informació acadèmica i conductual precedent dels alumnes -obtinguda a partir de les entrevistes amb els mestres de primària i anàlisi dels expedients acadèmics-, la resposta dels alumnes al qüestionari que valorava l’assertivitat), poder dissenyar un pla d’actuació/intervenció ajustat a les necesitats que se’n deriven del context per tal de poder contribuir a assolir el principal objectiu d’aquest pràcticum: millorar la convivència i relacions de l’alumnat al centre.

Per aconseguir-ho les principals actuacions a realitzar seran:

- Posada en marxa de l’activitat de Dinamització de patis, activitat que ja s’ha iniciat i ha tingut una molt bona acollida per l’alumnat, doncs molts valoraven que els patis eren “un rotllo”, doncs, donades les característiques del terreny, no podein jugar ni fer res. El que ens ha sorpès gratament és que molta alumnes considerats “mogudets” són els que més s’han apuntat a l’activitat d’escacs!

- Dissenys i immplementació d’activitats de tutoria. De moment amb els tutors hem parlat de la possibilitat de visualitzar la pel·lícula “COBARDES”, film de de José Corbacho y Juan Cruzon en la qual es tracta el tema del bulling. A la vegada, estem revissant possibles activitats de tutoria a partir de diferents materials.

- Disseny i elaboració amb la tutora d’un protocol de conducta. Aquest treball ja vam concretar-ho ambdues per començar-hi a treballar després de les vacances de Setmana Santa.

- Seguiment de dos alumnes de 1r d’ESO que ja se’ls fa un seguiment des de l’EAP, o sigui, la meva tutora.

REGISTRE CONDUCTUAL D'OBSERVACIÓ DIRECTA

REGISTRE D’OBSERVACIÓ CONDUCTUAL

Un cop valorades pel professorat quines eren les conductes de l’alumnat que més interfereixen en les seves relacions i, per tant, la convivencia al centre se’ls va demanar la seva col·laboració en l’observació d’aquestes conductes en els diferents contextos d’interelació al centre (aula, pasadizos i patis) i amb la informació recollida, poder omplir una graella on quedessin les dades i valoracions reflectides, per tal de concretar mesures tan preventives com pal·liatives. A la vegada que poder ajustar les actuacions amb la realitat del nostre centre

1. Identificació de la sessió:

Aprofitant que el dia 29 de març ens vam reunir amb bona part de l’equip docent, vaig aprofitar per passar-los una graella que jo mateixa havia elaborat amb l’objectiu que, al llarg d’aproximadament una setmana / deu dies, poguessin fer un registre d’observació sistemàtica amb el qual, i  partint de les conductes que ells mateixos havien detectat com a prioritàries d’intervenir, detectar els emplaçaments, els moments, els motius, qui podia començar i com acabava la situació. La sessió va durar una hora i escacs, al llarg de la qual també es van tractar altres temes, com el traspàs d’informació comentat a l’entrada anterior. Per tant el paper de destinataris i el de col·laboradors varen recaure en la figura dels professors.

Una setmana després, van facilitar-me la graella amb les seves observacions i valoracions, doncs hi havia un requadre a sota en el qual ells podien fer els seus suggeriments

2 i 3. Fites i desenvolupament:

L’objectiu perseguit amb aquesta actuació era concretar al màxim quines de les conductes seleccionades per l’equip es donaven, on s’acostumaven a donar o en quins contextos eren més propicies d’aparèixer, en quin moment podien aparèixer (després del pati, al migdia, a la tarda a l’entrar a les 3:00, a l’hora de sortir...) , de quina manera es presentaven, quin era el motiu, qui n’era el causant i quines eren les conseqüències.

Obtenir aquesta infromació era fonamental doncs, per fer unes actuacions ajustades calia partir de la nostra realitat.

Per tant, els objectius que preteníem assolir eren:

- Detectar les conductes de l’alumnat que més interfereixen en les seves relacions i en la convivencia en el centre.

- Registre d’informació directa sobre les conductes de l’alumnat a partir de l’observació directa del professorat en els diferents contextos d’interacció.

-Promoure la participació, el treball compartit, col·laboratiu  i implicació del professorat en les actuacions a realitzar. .

Les activitats mitjançant les qual ho hem treballat han estat són:

- Coordinació amb l’equip docent de l’ESO per demanar-los  la seva col·laboració en el registre conductual, a la vegada que explicar-los el funcionament.

- Observació sistemàtica en els diferents coontextos d’interacció.

- Ompliment de la graella de registre conductual de les observacions efectuades.

Les conductes seleccionades van ser les següents

A nivell verbal:

A. Discussions verbals poc respectuoses

B. Baralles amb agressions verbals

C. Insults

A nivell físic:

A. Cops, empentes, sense arribar a ser baralles

B. Baralles amb agressions físiques o jocs violents.

C. Jocs violents

Quan se’ls va presentar dues graelles: una que registrava les conductes agressives a nivell verbal i l’altra que contemplava les agressions a nivell més físic. Els vaig explicar tots els ítems i caselles i de la manera que calia omplir-les. Hi havia caselles que només calia omplir amb una “X”; en canvi d’altres calia redactar mínimament la resposta. Els vaig comentar que no calia anar amb el full amunt i avall tot el dia, sinó que en moments puntuals del dia (hores lliures, en acabar les classes...) ahi anoteein tot allò que hagués passat al llarg de la jornada, si és que hi havia hagut alguna cosa que anotar.

També els vaig comentar, a l’igual que en l’elaboració del primer qüestionaris, que fessin les seves aportacions i suggeriments que creguessin oportunes en un requadre que hi havia al final de cada graella

Al llarg d’una setmana/10 dies els professors van fer les seves valoracions; passat aquest temps (tots van optar per realitzar-ho al llarg d’una setmana), em van retornar els qüestionaris omplerts, i bona part d’ells coincidien en eles respostes.

4. Recursos:

Els principals recursos emprats han estat la coordinació o reunió amb l’equip docent, en la qual els vaig explicar i demanar, entre d’altres qüestions, la seva col·laboració en l’omplimentació de la graella; i la graella d’observació sistemàtica i registre conductual.

5. Avaluació:

Els professors aquest cop van veure que hi havia molta més feina a fer, doncs no és el mateix omplir caselles mitjançant creuetes que no pas redactar. Vam acordar que, en lloc de 10 dies els professors farien aquest tasca durant una setmana, doncs el tipus de conductes conflictives a valorar ja apareixien des de l’inici de curs i la informació de la qual podíem disposar era més que suficient.

A mi em va semblar correcte i coherent, doncs aquesta feina era un esforç addicional a realitzar, i entenc perfecatment que tots tenim molta feina. De tota manera, es van comprometre a realitzar aquesta tasca durant una setmana.

6. Observacions:

 Ara que he pogut analitzar els qüestionaris, en bona part d’ells un dels suggeriments que hi surten són el fet de fer qüestionaris o registres més senzills d’omplir, doncs al haver d’escriure i haver de reflexionar i valorar tot redactant la resposta, ha suposat invertir més temps en l’activitat. Tot i així, els companys i jo mateixa hem omplert la graella i hem coincidit en molts asepctes, principalment el següent: tot i que les baralles a nivell físic últimament han disminuït, veiem que han augmentat els jocs i actituds de relació violentes.  

DINAMITZACIÓ DE PATIS I TREBALL COMPARTIT AMB EL PROFESSORAT

En aquesta entrada, desenvoluparé el treball realitzat amb la cap d’estudis sobre la dinamització de patis i ho relacionaré amb el treball compartit amb el professorat que es va dur  terme. Per tant, introduiré el treball realitzat en el decurs de 4 sessions de cara a donar sentit a aquesta actuació. Entenc que si explico el treball realitzat en cadascuna d’aquestes sessions de manera aïllada (traspàs a l’equip docent de la primera sessió de treball amb la cap d’estudis; programació i concreció de l’activitat de dinamizació de patis, tenint en compte les aportacions del professorat, coordinació amb la professora d'educació física), la informació que aportaria al blog seria molt parcial, segmentada i poc enriquidora. En canvi, si procuro reflectir el treball compartit entre tots per arribar a un fi d’interès comú, la informació de l’entrada al blog  serà contextualitzada i reflectirà la continuïtat i el treball des de diversos angles amb el treball i actuacions engegades.

1. Identificació de la sessió: 

 En aquesta entreda desenvolupo quatre sessions de treball: d’una banda, dues sessions destinades a la reunió de traspàs amb l’equip docent de l’ESO, en la qual els explicava els objectius, metodologia i funcionament de les dinamitzacions de pati com a atuació que, a través del joc col·lectiu, podria afavorir les relacions entre els alumnes i, a la vegada, podria ajudar a minvar les situacions conflictives en les estones d’esbarjo.

Amb el recull d’impressions i suggeriments aportats per tots, reflectiré la segona  i tercera reunió de coordinació amb la Cap d’Estudis del centre, en la qual vam estar programant i acabant de concretar les activitat de la dinamització de patis, vam contactar amb l’ajuntament del municipi per ampliar les hores dels dinamitzadors i vam reunir-nos amb la professora d’educació física de l’institut perquè fos ella l’encarregada de dinamitzar aquesta activitat des de la seva matèria.

2 i 3. Fites i desenvolupament:

 a) Reunió de traspàs amb l’equip docent (29 de març i 4 dabril, amb una durada aproximada d’una hora i escacs cadascuna): D’una banda, amb el traspàs d’informació de la primera coordinació amb la cap d’estudis a l’equip docent de l’ESO (comentat en l’entrada anterior al blog), l’objectiu era fer-los copartícips de l’activitat que s’estava gestant. Un cop informats, els professors van fer les seves aportacions i suggeriments a la proposta. D’una banda, els tipus de jocs escollits (futbol, basquet i escacs) els van semblar adequats. Per l’altra, per exemple, no vam estar d’acord amb una proposta feta per la cap d’estudis, en la qual comentava el fet que tots els alumnes apuntats no se’ls castigués a les hores de pati, per tal que tots poguessin participar en el joc d’aquell dia i l’equip no se’n ressentís de la seva absència, tot posposant el càstig en una altra situació.

Vam valorar que el fet d’avisar-los de poder-se quedar sense jocs si no tenia una bona actitud a l’aula o no treballaven era una bona manera que els alumnes aprenguessin a regular la seva conducta en el sentit de, si volien anar amb els companys a jugar a futbol, bàsquet o escacs, havia uns mínims conductuals que calia complir. Per tant, podien aprendre a no perjudicar-se a ells i aprendre a no perjudicar el seu equip.

Per tant, els objectius que preteníem assolir eren:

 - Potenciar la participació, el treball compartit i col·laboratiu amb el professorat de l’ESO en l’activitat de dinamització de patis.

- Construir entre tots unes línies d’actuació comuns i consensuades, per tal d’anar tots a una.

b) 2a i 3a Coordinació amb la cap d’estudis (31 de març i 7 d’abril, amb una durada aproximada d’una hora i mitja cadascuna): Un cop anotades les aportacions del professorat, les vaig traspassar en una segona coordinació amb la cap d’estudis. L’apreciació, tot i les reticències inicials, li va semblar encertada tenint en compte la problemàtica que molts alumnes manifesten.

Vam començar a elaborar la proposta i programació de l’activitat, posant-nos en contacte amb l’ajuntament del municipi, que és l’ent que facilita/contracta els dinamitzadors, per tal de comentar-los el fet d’ampliar-los el seu horari.

A la vegada vam valorar que, donades les característiques de l’activitat, la persona més idònia de sensibilitzar l’alumnat i engegar les activitats prèvies (preparar els llistats, explicar el funcionament de l’activitat de les normes bàsiques, organitzar els grups de manera que els  nois i noies apuntats, els alumnes més hàbils i els menys, quedessin repartits de manera equitativa en els grups que s’establissin...) era la professora d’educació física, la qual, en una tercera coordinació hi va estar d’acord un cop li vam fer el plantejament i li vam proposar.

Com és una xica molt activa i dinàmica, i davant la resposta afirmativa de l’ajuntament, la mateixa setmana en una classe d’educació física els va presentar i exposar als alumnes la nova activitat dels patis, els quals es van mostrar molt engrescats..

Per tant, els objectius que preteníem assolir eren:

 - Programació i redacció de l’activitat “Dinamització de patis”.

- Efectuar els contactes amb l’ajuntament per tal d’ampliar l’horari dels dinamitzadors.

- Engegar l’activitat amb la col·laboració de la professora d’educació física

 Les activitats mitjançant les qual ho hem treballat han estat són:

- Coordinació amb l’equip docent de l’ESO per traspassar la informació de la primera reunió amb la Cap d’Estudis.

- Reunió/coordinació amb la cap d’estudis (segona) amb el recull d’aportacions fetes pel professorat.

- Fitxa que contempla la programació de l’activitat “Dinamització de patis”.

4. Recursos:

 Els principal recursos emprats han estat la fitxa on queda reflectida la programació i explicació de l’activitat, la qual formarà part de la Memòria Anual del centre.

5. Avaluació:

 L’avaluació que en faig és força satisfactòria, doncs d’una banda omple molt veure que els teus companys s’involucren en un projecte i com treballem per anar tots a una, la qual cosa no és gens fàcil. Suposo que, com és un problema que ens afecta a tots, cal que tots ens “posem les piles” per pal·liar els efectes aquest curs i per prevenir possibles situacions el curs vinent.

D’altra banda agraeixo i valoro molt positivament que l’equip directiu (cap d’estudis) tingui en compte les nostres aportacions a l’hora d’elaborar el projecte de la dinamització de patis, doncs és ben cert que, tot i voler establir una línia comú entre primària i secundària, les realitats són molt diferents, i cada realitat necessita d’unes normes ajustades a la seva casuística; i nosaltres, l’equip docent de l’ESO, coneixem la realitat dels nostres alumnes, doncs compartim i treballem amb ells cada dia. 

6. Observacions:

Com vaig comentar en una entrada anterior, la principal dificultat que m’’he trobat és el fet de poder coordinar-nos amb el professorat en hores no lectives meves, tot i que entre tots (més aviat ells que jo) hem fet l’esforç de mirar d’aconseguir-ho. Aquesta vegada ens ha estat més difícil doncs ha coincidit que, per qüestions personals m’he hagut d’absentar uns dies del centre. Tot i així, hem pogut complir els objectius per tirar l’activitat endavant!

DESENVOLUPAMENT DE LES FASES

FASE 2: OBTENCIÓ DIRECTA D’INFORMACIÓ I ANÀLISI

FASE 2: OBTENCIÓ DIRECTA D’INFORMACIÓ I ANÀLISI

DATA: 28 de març   –   8 d’abril                                         HORES: 18

1. OBJECTIUS:

§  Detectar les conductes de l’alumnat que més interfereixen en la convivència. §   Valorar el punt de partida en que es troba l’alumnat. §   Potenciar la participació, el treball compartit i col·laboratiu amb el professorat de l’ESO en el projecte d’intervenció. §   Introduir el joc col·lectiu com a mitjà per a millorar la convivència (dinamització de patis)

En aquesta segona fase el que he pretès ha estat, seguint amb la mateix línia encetada a la primera en relació al treball compartit amb el professorat, que els docents s’impliquin en l’obtenció d’informació de l’alumnat en els diferents contextos (aula, passadissos i pati) per tal de dissenyar actuacions contextualitzades i ajustades a les característiques i necessitats dels nois i noies de 1r d’ESO.

Per això, vaig elaborar una graella de registre conductual en la qual els professors havien d’anotar, de les dos/tres conductes seleccionades en la fase anterior com les més preocupants i prioritàries d’incidir (discussions i baralles verbals entre l’alumnat, conductes com la desconsideració, ofenses, injúries, insults o burles referides a aspectes racistes o fisics per part d’alguns alumnes, arribant a baralles físiques alguns d’ells) quines conductes es donaven, on es donaven, qui començava, quina era la causa, com continuava, quines eren les conseqüències...?

Aquest treball d’observació sistemàtica el van realitzar al llarg de la setmana, tot i que també van ser útils les observacions i comentaris que ells mateixos aportaven sobre els trimestres anteriors i de les quals, com a membre de l’equip docent, les compartia i corroborava.

Paral·lelament, a l’alumnat se’ls va passar un qüestionari en el qual es valorava el seu nivell d’empatia i la seva capacitat per donar respostes assertives davant de determinades situacions (qüestionari extret del Programa de competència Social: Habilitats cognitives Creixement moral i Habilitats socials, de Manuel Segura).

A la vegada, i comptant amb la col·laboració dels professorat i el treball compartit amb la Cap d’Estudis, vam continuar treballant en el desenvolupament i programació de l’activitat de dinamització de patis. Un cop efectuat el traspàs d’informació arrel de la primera coordinació amb la cap d’estudis, els professors van fer les seves aportacions i suggeriments a la proposta (per exemple: si l’alumnat no es porta bé a l’aula o no treballa o fa alguna conducta que no pertoca, no pot anar a jugar amb els seus companys, aspecte que d’entrada la Cap d’estudis no hi estava d’acord, però que entre tots vam veure que era una manera que els alumnes aprenguessin a regular la seva conducta en el sentit de, si volien anar amb els companys a jugar a futbol, bàsquet o escacs, havia uns mínims conductuals que calia complir).

DINAMITZACIÓ DE PATIS

Voldria desenvolupar i fer un seguiment al llarg del blog del desenvolupament de l’activitat de dinamització de patis que des de l’equip directiu i professorat es vol promoure al curs de 1r d’ESO, tot continuant la línia encetada a primària, per tal que l’alumnat pugués gaudir dels patis de manera totalment lúdica i desenvolupant els valors propis dels jocs d’equip, de fomentar el respecte i, a la vegada, poder millorar el clima dels patis. Penso que seria interessant poder-ne fer un seguiment des de les basseroles fins... els resultats que se’n derivaran.

1. Identificació de la sessió:

En aquesta primera entrada desenvolupo la primera reunió de coordinació amb la Cap d’Estudis del centre, en la qual vam estar valorant la manera de com dissenyar i programar l’activitat relacionada amb la dinamització de patis. Aquesta trobada va tenir lloc el passat 22 de març i durant aproximadament 1 hora i mitja, vam analitzar la situació i consultant webs de centres que ja disposaven d’aquest servei per tal de mirar d’ajustar al màxim l’activitat a les nostres necessitats, possibilitats i realitat. Aquesta actuació la vaig dur a terme el passat dia 22 de març per la tarda (coincideix amb la meva tarda lliure) i va tenir una durada d’aproximadament una hora i 30 minuts.

2. Fites:

L’objectiu principal que que perseguíem era, donat que els patis eren estones d’esbarjo habitualment conflictives, poder trobar activitats que motivessin els alumnes i que els servissin com a canalitzadors d’aquesta “energia” sense fi que semblen disposar, invertint-la en activitats lúdiques i esportives, a la vegada que els ajudava a treballar i desenvolupar ells valors propis del joc d’equip i compartir bones estones de pati.

Com que aquestes activitats no les podien disfrutar al pati de l’ESO (doncs al ser de nova creació, estem en “xaletets” (o barracons) i el pati que ens han habilitat no reunieix les condicions per realitzar-hi jocs col·lectius (fa pendent, és abrute, hi ha pins al llarg i ample del mateix...), vam haver de pensar en un altre espai on poder disfrutar d’aquestes activitats. De manera que el lloc més idoni era el pati de primària, ubicat a l’edifici del costat. Era factible fer-ho així, doncs els de l’ESO i els de primària no coincidien en el pati.

Per tant, els objectius que preteníem assolir eren:

- Començar a dissenyar i programar l’activitat (quina era exactament la nostra realitat?, quins objectius volíem aconseguir?, quin tipus de jocs podria motivar l’alumnat?, de quina manera podríem “vendre el producte”?.

- Descongestionar i reduir el nombre d’alumnes “inactius” a les hores d’esbarjo en un mateix pati.

- Trobar l’emplaçament adequat per dur a terme les activitats

Les activitats mitjançant les qual ho hem treballat han estat són:

- Reunió/coordinació amb la cap d’estudis.

- Consulta de webs i d’experiències/bones pràctiques d’altres centres que han emprat la dinamització de jocs de pati per reduir la conflictivitat en aquestes estones.

3.Desenvolupament:

Al llarg de la sessió vam consultar documents (Els patis de les escoles:espais d’oportunitats educatives, de la Fundació Jaume Bofill) i bones pràctiques (per exemple, les de l’IES Mercè Rodoreda de l’Hospitalet de Llobregat) en relació a la dinamització de patis per tal de veure realitats concretes, objectius i extreure’n idees.

A la vegada, la Cap d’estudis va exlicar-me com funcionava aquest tema al Cicle Superior de Primària de manera que, al estar ja instaurat en aquest etapa educativa, no ens resultaria gens complicat com si ho comencéssim de nou. A grans trets:

- activitat dinamitzada per una persona externa al centre, concretament una persona de l’ajuntament del municipi.

- els alumnes s’hi apuntaven voluntàriament, fent-ho en uns llistats que es penjaven a l’aula.

- els equips havien de ser mixtos (hi participaven tant nois com noies), a la vegada que es mirava que la distribució dels alumnes fos qualitativa i quantitativament similar.

- s’establien normes de funcionament dins l’equip i entre els equips.

- es feien lliguetes entre equips.

Vam repassar les característiques, conductes i dinàmiques establertes entre l’alumnat de l’ESO, tot i que ella ja els coneixia dels cursos precedents, i vam estar valorant quina classe de jocs els podrien motivar. D’una banda vam tenir en compte els les característiques de l’alumnat “més mogudet” i també d’aquells que no ho manifestaven o no s’hi comportaven i vam coincidir en tres jocs: el futbol, el basquet i els escacs.

De cara a la propera sessió, vam acordar que jo ho traspassaria a l’equip de professorat i portaria una valoració feta de cara a comançar a treballar en el seu disseny i implementació.

4. Recursos:

Els principals recursos emprats han estat els documents i webs consultades per tal d’extreure idees i coneixer com funcions aquest recurs en centres de secundària..

5. Avaluació:

La valoració que faig d’aquesta sessió és força satisfactòria, doncs penso que a nivell de centre estem establint una línia pedagògia d’intervenció, prevenció i/o actuació per reduir actituds violentes de cara a afavorir la convivència entre l’alumnat ja des de primària i  amb una continuïtat cap a l’ESO.

D’altra banda, sento que el recolzament de l’equip directiu és fonamental a l’hora de tirar endavant projectes i actuacions; i en aquest sentit penso que el treball amb la Cap d’Estudis va en aquesta línia, doncs hi ha una gran predisposició i ganes per la seva part de treballar per millorar la convivència i relacions de l’alumnat.

Ara falta veure com ho veu la resta de l’equip docent de l’ESO: quines valoracions i propostes fan, què suggereixen i quines alternatives proposen.

6. Observacions:

De fet , al ser una primera sessió de caire més informativa, de traspàs i de consulta no puc parlar de dificultats ni entrebancs. Penso que la reunió va ser distesa i amb l’objectiu clar de treballar per cercar solucions.

COORDINACIÓ AMB L'EQUIP DE PROFESSORAT DE L'ESO

M’agradarà en aquesta entrada poder comentar tal i com va anar el treball compartit amb el professorat en relació a la detecció d’aquelles conductes que interfereixen en la convivència al centre. Aquest treball es va realitzat en el decurs de tres sessions, donades les dificultats existents per poder-nos coordinar. Ha suposat unes 3 hores de dedicació a partir del treball de reflexió a realitzar a partir d’una graella de registre que els vaig presentar, de les modificacions i aportacions realitzades per tots i el consens a l’hora de prioritzar les conductes sobre les quals calia intervenir emb més prioritat

1. IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ: 

Aquesta actuació, per qüestions de dificultats per poder-nos coordinar, es va haver de realitzar en tres sessions, concretament el dia 22, 24 i 25 de març, amb una durada total d’unes 3 hores, aproximadament. En aquestes tres sessions, ens vam poder coordinar l’equip docent de secundària al mateix centre, doncs ells eren els principals destinataris. 

2. FITES: 

En aquestes sessions, l’objectiu que perseguia era poder detectar amb el professorat les principals conductes que pertorbaven la convivència al centre. D’aquesta manera, el que pretenia és que tots poguéssim detectar i consensuar les principals conductes pertorbadores sobre les quals poder actuar, anant així tots a una.

Per tal d’assolir-ho i no dispersar-nos en llargues reunions, una altra fita a assolir era presentar una graella de registre i valoració de conductes que vaig elaborar per tal que també en valoressin la seva utilitat de cara a futures situacions. La idea era que ells també fessin les seves aportacions la graella (suggeriments, modificacions...) per tal que fos una eina elaborada entre tots i, a la vegada, pràctica, útil i àgil. els vaig presentar una graella amb un recull de conductes. Per tant:

Els objectius que pretenia assolir són:

 - Crear espais de diàleg i reflexió entre i amb el professorat per tal de promoure la participació, el treball compartit i col·laboratiu del professorat

- Fer i presentar una graella amb les conductes que més manifesten els alumnes i que més alteren la convivència al centre, per tal d’acotar entre tot l’equip sobre quines cal amb més prioritat i anar tots a una

Les activitats mitjançant les qual ho ho volgut aconseguir són:

- Reunions/coordinacions amb el professorat de l’ESO i entrevistes amb els tutors per determinar les conductes sobre les quals cal incidir, tot establint una prioritat.

- Presentació, consens i ús d’una graella de registre conductual de l’alumnat.

3.DESENVOLUPAMENT:

A la primera i segona sessió, els vaig explicar la meva proposta de treball, els objectius i les actuacions que volia dur a terme (dinamització de patis, disseny d’un protocol de conducta i un treball a nivell de tutories) i la meva voluntat de poder-ho realitzar de manera consensuada i compartida amb l’equip, doncs calia anar tots a una amb les actuacions a emprendre. Els vaig transmetre el vistiplau de l’equip directiu per tirar endavant amb aquestes actuacions, doncs entenien que era per a una millora de les relacions en general. 

A continuació els vaig presentar la graella amb un seguit de conductes que podien interferir en la convivència al centre, classificades en 5 apartats: Interrupcions durant les sessions de treball, Conflictes entre l’alumnat,  Conflictes entre alumnat-professorat, Deteriorament del material o dependències del centre i Conductes contràries a altres normes generals del centre.

A continuació vàrem llegir i revisar cadascun dels ítems/conductes seleccionades i, finalment, vaig comentar que cada conducta s’havia de valorar quan a la seva presència i intensitat mitjançant una valoració qualitativa (MOLT, BASTANT, POC i GENS).

La idea de treballar a partir d’aquesta graella i de les seves apreciacions personals era poder establir unes actuacions contextualitzades a partir d’unes necessitats i del context en el qual ens trobavam.

Vaig tranmetre’ls la idea que el qüestionari no era una eina rígida i tancada, sinó que calia que se’ls revisessin amb calma per tal de fer suggeriments, propostes sobre modificacions necessàries per fer-ne una eina personalitzada, útil, viva i eficaç i, sobretot adaptada al context i a les característiques de l’alumnat.

En la última sessió, cada un dels porfessors van tornar el qüestionari respost i amb anotacions sobre possibles canvis en els ítems, la introducció d’ítems nous, i la introducció d’una columna més en la valoració qualitativa, una valoració més intermitja (A VEGADES).

4. RECURSOS

Els principal recurs emprat ha estat la graella de valoració conductual la qual, amb les modificacions aportades pels companys, ha estat valorada positivament doncs s’ha coincidit en ser força completa i contemplar el ventall de conductes que en les dinàmiques del centre poden aparèixer.

5. AVALUACIÓ:

En finalitzar les sessions, la valoració que en faig es força satisfactòria doncs, d’una banda l’equip docent de secundària està força d’acord en el tipus d’intervenció i actuacions a realitzar amb l’alumnat, doncs estan amoïnats amb algunes de les actituds que manifesten els alumnes.

Per l’altra banda, s’han interessat força en les actuacions a realitzar, i els tutors han agraït el suport a l’hora de cercar activitats per poder treballar amb l’alumnat, ajudant-los així a millorar la seva manera de relacionar-se. En general, la seva actitud ha estat de compromís i suport en la tasca.

Quan al qüestionari, alguns dels professors han introduït modificacions les quals ajuden a fer d’aquest instrument una eina més contextualitzada a les característiques i ncessitats del context i alumnes. La gran majoria han coincidit en dues de les conductes que de forma normalitzada manifesta l’alumnat: d’una banda les discussions i baralles verbals entre l’alumnat i, per l’altra conductes com la desconsideració, ofenses, injúries, insults o burles referides a aspectes racistes o fisics per part d’alguns alumnes, arribant a baralles físiques alguns d’ells, aspecte especificat pels professors amb l’afany de no generalitzar aquestes conductes a tot el col·lectiu. Tot i que, aquells que directament no hi participen, també poden “sensibilitzar-Se” en un moment donat amb aquesta manera de resoldre els conflictes.

Les  respostes donades en les altres categories també són interessants a tenir en compte, tot i que, per tal de no fer una intervenció massa àmplia, més val acotar en dos o tres les conductes sobre les quals incidir que no voler abarcar-ne massa i després no poder arribar a totes.

6. OBSERVACIONS

Com he comentat a l’inici, la principal dificultat que m’’he trobat és el temps i el fet de poder coordinar-nos amb el professorat en hores no lectives meves, tot i que entre tots hem fet l’esforç de mirar d’aconseguir-ho. 

3. DESENVOLUPAMENT DE LES FASES.

FASE 1: ANÀLISI DOCUMENTAL I OBTENCIÓ D’INFORMACIÓ

FASE 1: ANÀLISI DOCUMENTAL I OBTENCIÓ D’INFORMACIÓ

DATA: 21-25 de  març                                                        HORES: 10h

1. OBJECTIUS:

§         Establir amb la tutora les línies que guiaran el pla de treball. §  Crear espais de diàleg i reflexió entre i amb el professorat en l’elaboració de projectes comuns. §  Obtenir informació del grup d’alumnes a l’etapa de primària (C. Superior) i secundària, tant a nivell acadèmic com en relació al funcionament i dinàmiques relacionals a l’aula. §  Introduir el joc col·lectiu com a mitjà per a millorar la convivència (dinamització de patis) §    Potenciar la participació, el treball compartit i col·laboratiu amb el professorat de l’ESO en el projecte d’intervenció.

En aquesta primera fase, el primer que vam fer va ser concretar i organitzar amb la tutora les línies d’actuació de les diferents fases del pla de treball. També ens hem reunit per fer un traspàs dels 2 alumnes als quals se’ls fa un seguiment des de l’EAP (A.G. i J.M.).

Algunes de les actuacions marcades a realitzar en aquesta primera fase fins a la segona, com les reunions amb el professorat de cicle superior de primària, doncs a més a més de tenir dificultats per coordinar-nos per qüestions d’horari, està coincidint que al centre s’estan fent les juntes d’avaluació del 2n trimestre. Per tant, les hores que tinc destinades a treballar en el pràcticum o bé coincidien amb hores lectives del professorat o bé amb l’horari establert per a les juntes d’avaluació.

Amb el professorat de l’ESO també he tingut certes dificultats per poder-m’hi coordinar, doncs som una plantilla reduïda, amb dos professors a mitja jornada i, a més a més, donada la supressió-retallada de places a primària, alguns professors de secundària imparteixen classes a primària, aspecte que ha dificultat molt més trobar moments comuns i fora de l’horari lectiu meu al centre.

Per poder començar a treballar de manera consensuada amb el professorat de l’ESO, vaig elaborar una graella de registre conductual en la qual s’hi reflecteixen un seguit de conductes a valorar, classificades per categories, sobre la seva presencia al centre i intensitat en què es manifesten. D’aquesta manera, era més fàcil partir d’un consens a l’hora de concretar les conductes sobre les quals incidir.

Aquesta graella era oberta; o sigui, era un punt de partida perquè el professorat pugués començar a treballar, fes suggeriments i realitzés les modificacions oportunes. A la vegada era una manera de començar a consensuar punts de vista i concretar actuacions, així entre tots podíem  començar a acotar i prioritzar les conductes que, com a professors, més  ens amoïnaven per poder-hi intervenir anant tots a una.

Amb la Cap d’estudis hem començat a treballar amb la programació de les dinamitzacions dels patis, seguint amb la línia encetada a primària. Donat que ja hi havia un precedent  al centre (a primària s’està duent a terme amb èxit), treballar en el disseny d’aquesta activitat ens ha estat fàcil, còmode i àgil, doncs partíem d’un coneixement de la realitat i d’uns objectius clars sobre els quals incidir.

Així doncs, a grans trets, els objectius marcats en aquesta primera fase s’han anat assolint, tot i que alguns d’ells s’han allargat en el temps degut a les dificultats comentades.