La necessitat de realitzar el PRÀCTICUM al centre on treballo va venir donada perquè juntament amb la resta de professorat, des de l'inici del curs, hem anat detectant que l'alumnat de 1r d'ESO feien ús de la violència tant física (empentes, enfrontaments "cos a cos" i algun que altre cop de puny) com verbal (insults de tot nivell, passant dels atributs físics a un repàs familiar, on les mares sempre acabaven rebent d'una manera o d'una altra) com a estratègia normalitzada, tot i que no habitual, de resoldre els seus conflictes i desavenences.
Fins i tot vam detectar l'ús de la violència en els jocs de pati!! Què vull dir? Doncs que s'inventaven jocs i dinàmiques en què l'objectiu era pegar-se entre ells; per exemple: jugar a lluitadors de sumo i combats de "boxa" (o al menys això semblava), perseguir-se i, si la persona perseguida era agafada, els perseguidors s'hi tiraven a sobre, fer-se "xantes" (o sigui, donar-se cops de puny al braç amb el dit del mig una mica més sortit per deixar marca)..., entre d'altres.
Evidentment, l'equip de professorat hem intervingut i hem anat erradicant aquest tipus de jocs de pati. Però l'enginy és tan gran que sempre acaben arribant "jocs" nous. L'últim, el joc de la moneda, en el qual els nois acabaven fent-se sang als nusos dels dits de la mà a cops de moneda. I és clar, el més "guay" era aquell qui tenia més marques!!! Espantós.
Per tant, la necessitat de realitzar una intervenció en aquest nivell és evident, doncs de no ser així, poden adquirir i fomentar uns hàbits i conductes que no els afavoriran en les seves relacions amb el grup i que es podrien fer extensives en les seves relacions quotidianes fora del centre.
Tots els agents educatius implicats (alumnat, professorat i famílies) hem de prendre consciència de quin és el nostre paper en tot el que entenem com a procés educatiu, per tal d'actuar amb coherència, fent un ús d'unes pautes que suposin "anar tots a una" i que, tot plegat, faci de les actuacions realitzades quelcom significatiu per assolir l'objectiu comú: millorar la convivència al centre.
Per tant ajudant a l'alumnat a canalitzar aquesta energia que tenen cap a altres fites (com l'esport), treballant tant amb el grup com individualment estratègies que els puguin ajudar a afrontar i resoldre els seus conflictes, el contacte amb les famílies i el treball compartit i consensuat del professorat, pot ajudar positivament a què, de forma gradual, poder anar disminuint aquest tipus de situacions conflictives i millorar l'armonia i la convivència al centre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada