2. PRESENTACIÓ DE L'ALUMNAT
A grans trets, són un grup d’alumnes amb bones capacitats a nivell intel·lectual, tot i que manifesten una gran manca d’habits d’estudi i hàbits organitzatius, aspecte que interfereix negativament en l’assumpció de responsabilitats. A la vegada manifesten dificultats en la manera de resoldre els conflictes i relacionar-se entre ells: en general, manifesten dificultats per gestionar les seves emocions que es concreta en una tendència a la impulsivitat (ira, violència verbal i física...) en la seva resposta i baix autocontrol, es manifesten inquiets i neguitosos, es guien per la immediatesa i tenir un baix nivell d’espera (poca perseverança en el treball i assoliment d’objectius, exigència d’una resposta/satisfacció immediata); acostumen a ser poc respectuosos entre ells, tenen dificultats a posar-se al lloc de l’altre. Val a dir que la problemàtica familiar que hi ha darrere d’alguns casos encara ho agreuja més, com són els casos d'alumnes concrets que tot seguit desenvolupo (A.G. i J.M.).

A més a més, la convivència es veu agreujada per un alumne (A.G.), que té un dictàmen conductual el qual, des de l’escolaritat primària, manifesta conductes disruptives que, tot i que d’entrada no podríem considerar-les com a transtorn de conducta, sí que tenen la suficient rellevància per tal d’intervenir-hi, doncs constantment altera l’ordre i funcionament de les dinàmiques a l’aula i a l’esbarjo. Des d'educació primària, manifestava conductes d'agressió física i verbal (provocacions, insults, amenaces...) cap a la resta de companys que, amb impotència, no podien actuar. Ara, a la ESO, l'alumnat en general "ha dit prou" i, tot i que A.G resta més tranquil, no n'hi deixen passar ni una. 

També val a dir que, quan aquest alumne resta més tranquil i no manifesta conductes pertorbadores, un grupet reduït de companys el provoquen amb insults o actes perquè aquest reaccioni i tinguin l’excusa perfecta per pegar-se.

Val a dir que jo, com a orientadora educativa del centre, treballo amb A.G en les matèries instrumentals en un agrupament flexible i puc corroborar que en el decurs de les classes no treballa ni mostra cap interès per aprendre (no treu el material, juga i es distreu amb els diferents estris escolars que porta a l'estoig o joguines que porta de casa....) . Aquest segon trimestre està més tranquil, tot i que quan està massa estona a l'aula sense fer res, "necessita" importunar i provocar a algun que altre company per "treure's" el neguit de sobre.

Hi ha un altre alumne (J.M.), en procés de valoració psicopedagògica per l’EAP, que també manifesta conductes disruptives dins l’aula, interferint constantment en el desenvolupament d’algunes de les matèries impartides. A diferència de l'anterior, J.M. "cau bé" als companys i les seves "interrupcions, comentaris i gracietes" en el decurs de les classes, són seguides i rigudes per la resta de companys, la qual cosa el reforça per continuar mantenint-se en aquesta actitud.

Aquests dos alumnes tindran un paper important en aquest treball, doncs amb la tutora (psicopedagoga de l’EAP) se’ls farà un seguiment diferenciat.

ANEM A PAMS!

1. PRESENTACIÓ DEL CENTRE I CONTEXT. 

L’Institut-Escola Joan Miró està ubicat al municipi de Miami, municipi costaner que, a part de la població autòctona i resident de tota la vida, acull molta població immigrada. Això implica un context sociocultural molt dispar on, a més a més, s’hi afegeix el fet que la llengua d’ús i de relació és el castellà.

Consegüentment, el Joan Miró acull tant alumnat autòcton com alumnat d’arreu del món, la qual cosa ha fet que el centre tingui unes característiques especials que coformen els seus trets identitaris com són: presència de moltes nacionalitats, gran diversitat social i cultural i matrícula viva constant. Aquests trets el converteixen en un centre obert a la diversitat i per a la diversitat.

Al curs 2010-2011, el Joan Miró inicia el seu recorregut com a Institut-Escola, acollint únicament el 1r curs de l'ESO. Aquest canvi ha suposat integrar en una mateixa línia pedagògica tres etapes educatives (Ed. Infantil, Ed, Primària i Ed. Secundària) ben diferenciades entre sí en la seva manera de funcionar i organitzar-se, i la tasca no ha estat fàcil. De tota manera, entre tots estem treballant per aconseguir aquest objectiu de manera progressiva.

Quan a l’alumnat, aquest canvi ha suposat uns avantatges i uns inconvenients; quan als avantatges, destacar d’una banda que els alumnes no cal que es desplacin a altres centres fent ús de transport escolar; a més a més, al conèixer el centre, el seu funcionament i línia pedagògica, l’equip docent de primària i els companys, el canvi no ha estat tan gran i l’adaptació ha estat més còmoda. A la vegada, al ser només dos grups d’alumnes, el tracte i atenció amb ells i les famílies ha estat molt més personalitzat i individualitzat, afavorint relacions de cordialitat i cooperació entre tots. Un altre avantatge significatiu fa referència al fet de poder facilitar un traspàs d’informació continuat entre el professorat de primària, que ja coneixia a l’alumnat, amb els nous professors de la ESO, i no limitar-se aquest traspàs a l’inici de curs.

Quan als desavantatges, considerem important de destacar el fet que, a diferència d’altres centres, aquí no són els “petits” del centre, sinó que han passat a ser “els grans” o la “primera promoció”, la qual cosa intervé de manera negativa en el seu comportament en relació a la resta de grups, doncs manifesten una actitud desinhibida, amb tocs d’orgull i de superioritat que dificulten, a vegades, la relació amb la resta d’alumnat del centre.

I COM ESTRUCTURARÉ AQUEST TREBALL? FASES DEL PLA DE TREBALL

Per poder dur a terme les actuacions plantejades de cara a assolir els objectius plantejats, he estructurat el meu pla de treball  en 4 fases. A grans trets:

FASE 1: ANÀLISI DOCUMENTAL I OBTENCIÓ D’INFORMACIÓ: En aquesta fase, s’analitzarien expedients de l’alumnat, registre acadèmic i s’obtindria informació a partir dels tutors del curs anterior sobre l’alumnat i les seves famílies (a partir de les entrevistEs personals que fan els tutors). També es parlaria amb el professorat de l’ESO perquè ells mateixos donessin informació sobre el dia a dia i el tipus de conductes que, al seu parer, són més preocupants, per tal d’acotar entre tots les conductes sobre les quals incidir.

FASE 2: OBTENCIÓ DIRECTA D’INFORMACIÓ I ANÀLISI: Amb l’ajut dels tutors i resta de professorat, i mitjançant l’observacio sistemàtica a l’aula, passadissos i esbarjo, s’enregistrarien les conductes més freqüents, anotant-se quines són, quan es manifesten, en quina situació es donen, com comencen i acaben, quines es repeteixen, quines manifesten els nois i quines les noies... Finalment es passarà a l’alumnat un qüestionari per avaluar les seves conductes (davant situacions hipotètiques, com reaccionarien, nivell d’assertivitat i empatia...).

FASE 3: ANÀLISI DELS RESULTATS, DISSENY DEL PLA D’INTERVENCIÓ I INTERVENCIÓ: En aquesta fase s’analitzarien les informacions obtingudes de l’observació directa, les dades obtingudes dels qüestionaris passats a l’alumnat i de les informacions i prioritzacions fetes i recollides en reunions amb el professorat. A partir d’aquí començariem a dissenyar el pla d’intervencció i aplicar-lo: dissenyar i elaborar les activitats a treballar a les tutories relacionades amb les habilitats socials, començaríem a elaborar un protocol/pla de conducta i, a aplicar el projecte de dinamització de patis, encetat ja a Primària.

FASE 4. AVALUACIÓ DELS RESULTATS:L’avaluació del projecte i resultats serà continuada per tal d’anar introduint ajustos i modificacions en la implementació del pla. En aquesta fase, es tindria en compte totes les dades enregistrades i avaluades en les anteriors fases i, a més a més, es faria una avaluació final en la qual es tindria en compte l’autoavaluació dels propis tutors i de l’alumnat mitjançant uns qüestionaris. A la vegada, el dinamitzador de pati haurà d’avaluar la seva tasca i guanys asoolits i els alumnes hauran d’autoavaluar-se en relació als beneficis i guanys experimentats a nivell personal.  

COM HO FARÉ?

Per assolir els objectius que guiaran el Pràcticum, s’incidirà en l’alumnat, en les famílies i en el professorat mitjançant un seguit d'actuacions. Quan a les accions que incidiran sobre l'alumnat:

• Suport al pla d’acció tutorial (PAT), mitjançant el disseny d’activitats per treballar les habilitats socials, per millorar la convivencia i la cohesió social.
• Col·laborar en l’elaboració d’un projecte  relacionat amb la dinamització de patis: el treball del  valors mitjançant jocs col·lectius i individuals.
• Disseny d’un protocol/pla de conducta destinat a aquell alumnat que manifesta dificulats o alteracions conductuals importants i que interfereixen en el dia a dia al centre.

 Quan a les actuacions a realitzar amb les famílies, aquestes estan dirigides a potenciar el vincle amb el centre educatiu, doncs cal comptar amb el seu suport i col·laboració per tal d’anar tots a una amb les pautes educatives a adoptar en benefici dels nois/es, i a la vegada poder millorar les seves relacions i conductes tant al centre com a casa. Així doncs, des de l’acció tutorial es preveu potenciar les següents actuacions:

• Reunions trimestrals grupals per tal de fer un seguiment acadèmic del fill/a en relació amb el grupa aula, a la vegada que fer un seguiment de l’evolució del grup i de les seves relacions
• Reunions/entrevistes individuals de seguiment amb les famílies d’aquells alumnes que més ho precisin. 
• Xerrades  educatives de diferents professionals.

 Quan al treball amb el profesorat, és imprescindible la implicació del professorat i el treball compartit amb tot l’equip docent per tal de poder anar detectant les necessitats més priòritàries i anar consolidant les actuacions consensuades. A la vegada, és del tot important que el professorat reflexioni sobre el seu estil docent de relació amb l’alumnat per tal de poder introduir els canvis oportuns, si s’escau.

PER TANT, QUÈ M'HE PLANTEJAT ACONSEGUIR?

Donada la manca d'habilitats socials i les dificultats que presenten els nois i noies de 1r de l'ESO en la resolució dels conflictes que sorgeixen en el dia a dia, optant per la violència, tant física com verbal, com a forma “normalitzada”, que no habitual, de resoldre' ls,   la proposta d’intervenció es concreta en la figura del psicopedagog en un centre de Secundària (especialitat Orientació Educativa) i, a grans trets, les actuacions dissenyades s’encaminaran cap a la millora de la convivència entre l’alumnat de 1r d’ESO.

Per assolir aquest objectiu marc, els objectius que guiaran la intervenció són:

• Potenciar el desenvolupament i adquisició d’habilitats socials dels nois i noies.
• Promoure relacions i conductes basades en el diàleg i l’empatia en la resolució de conflictes, tot reduint la violència verbal com física.
• Crear espai de diàleg entre el professorat i l’alumnat.
• Dissenyar activitats per treballar a les tutories.
• Introduir el joc col·lectiu com a mitjà per a millorar la convivència
• Elaborar documents (graelles d’observació i registre conductual) i protocols per detectar i intervenir en alumnes amb alteració de conducta.

PRESENTACIÓ DEL PRÀCTICUM: POSEM-NOS EN ANTECEDENTS

La necessitat de realitzar el PRÀCTICUM al centre on treballo va venir donada perquè juntament amb la resta de professorat, des de l'inici del curs, hem anat detectant que l'alumnat de 1r d'ESO feien ús de la violència tant física (empentes, enfrontaments "cos a cos" i algun que altre cop de puny) com verbal (insults de tot nivell, passant dels atributs físics a un repàs familiar, on les mares sempre acabaven rebent d'una manera o d'una altra) com a estratègia normalitzada, tot i que no habitual, de resoldre els seus conflictes i desavenences.

Fins i tot vam detectar l'ús de la violència en els jocs de pati!! Què vull dir? Doncs que s'inventaven jocs i dinàmiques en què l'objectiu era pegar-se entre ells; per exemple: jugar a lluitadors de sumo i combats de "boxa" (o al menys això semblava), perseguir-se i, si  la persona perseguida era agafada, els perseguidors s'hi tiraven a sobre, fer-se "xantes" (o sigui, donar-se cops de puny al braç amb el dit del mig una mica més sortit per deixar marca)..., entre d'altres.

Evidentment, l'equip de professorat hem intervingut i hem anat erradicant aquest tipus de jocs de pati. Però l'enginy és tan gran que sempre acaben arribant "jocs" nous. L'últim, el joc de la moneda, en el qual els nois acabaven fent-se sang als nusos dels dits de la mà a cops de moneda. I és clar, el més "guay" era aquell qui tenia més marques!!! Espantós.

Per tant, la necessitat de realitzar una intervenció en aquest nivell és evident, doncs de no ser així, poden adquirir i fomentar uns hàbits i conductes que no els afavoriran en les seves relacions amb el grup i que es podrien fer extensives en les seves relacions quotidianes fora del centre.

Tots els agents educatius implicats (alumnat, professorat i famílies) hem de prendre consciència de quin és el nostre paper en tot el que entenem com a procés educatiu, per tal d'actuar amb coherència, fent un ús d'unes pautes que suposin "anar tots a una" i que, tot plegat, faci de les actuacions realitzades quelcom significatiu per assolir l'objectiu comú: millorar la convivència al centre.

Per tant ajudant a l'alumnat a canalitzar aquesta energia que tenen cap a altres fites (com l'esport), treballant tant amb el grup com individualment estratègies que els puguin ajudar a afrontar i resoldre els seus conflictes, el contacte amb les famílies i el treball compartit i consensuat del professorat, pot ajudar positivament a què, de forma gradual, poder anar disminuint aquest tipus de situacions conflictives i millorar l'armonia i la convivència al centre.

PASSEU, PASSEU...

Hola companyes i companys!

En aquest espai podreu anar seguint el dia a dia del Pràcticum que realitzo en el meu centre de treball, un institut-escola de nova creació pel que fa a 1r de l'ESO al municipi de Miami.

Amb l'objectiu de realitzar una intervenció de cara a millorar la convivència entre l'alumnat d'aquest curs, he dissenyat un pla de treball amb el suport de la meva tutora (psicopedagoga de l'EAP) que, mitjançant el treball compartit amb el professorat i famílies, faciliti arribar a assolir unes fites que impliquin uns beneficis pels nostres alumnes, de manera que aquests puguin aprendre a resoldre els seus conflictes de manera més pacífica.

Per tant, començo el meu treball amb molta il·lusió i amb moltes ganes, doncs totes les actuacions realitzades no quedaran en el buit, sinó que en podem sortir força beneficiats bona part de la comunitat educativa (alumnat, famílies i professorat).

Us animo doncs, a que "PASSEU, PASSEU..." i entreu al meu blog  per poder seguir aquest dia a dia en la tasca plantejada i puguem compartir les nostres experiències i sensacions.